Maternitat d'Elna (Elna) [Catalunya Nord]
- Tarda: El Racó - Maternitat d’Elna || Desplaçament amb cotxe: 15 min, 13,4 km
- Cost: 4,5 € adult (3 € per estudiant)
- Vespre: Maternitat d’Elna - Prada de Conflent || Desplaçament amb cotxe: 53 min, 57,7 km
A la tarda visitem la Maternitat d’Elna (en francès, Maternité suisse d’Elne), tot just a 13,4 km de la platja del Racó d'Argelers (uns 15 min). La mirem des de fora.
L’aire es manté immòbil sota la calor intensa, potser perquè la Maternitat és, en realitat, un temple. El temple on Elisabeth Eidenbenz, una jove infermera suïssa amb coneixements de castellà, va acollir entre el 1939 i el 1944 les dones refugiades de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial que havien d’infantar.
Les acollien un mes abans perquè poguessin refer-se de les dures condicions en què vivien, les atenien durant el part i els concedien encara un segon mes d’estada abans de tornar al camp de refugiats d’on venien. La mateixa misèria, sí, però res comparable a haver-hi perdut el fill i potser la vida com passava sovint abans que actués la Maternitat. Sis-centes criatures hi van néixer, gràcies a Elisabeth Eidenbenz i al Socors Suís als Infants Víctimes de la Guerra, l’organització que li donava suport i proporcionava els diners i els mitjans necessaris.
Al pis de dalt de la Maternitat d’Elna descobrim (avís d'espòiler) que va ser gràcies a un dels infants nascuts allà que es va poder reconstruir, un bon grapat d’anys després, la història de la maternitat i d’Elizabeth Eidenbenz. Perquè la infermera suïssa, acabada la tasca de la Maternitat, va continuar durant tota la seva vida dedicada a diverses tasques humanitàries per tot el món en un perfecte anonimat.
També val la pena llegir la correspondència entre Pau Casals i Elisabeth Eidenbenz, en què ella comunica que abusen de la seva bondat les dones acollides a la Maternitat a qui ell dona diners, perquè allà ja tenen tot el que necessiten, i ell li mostra la gratitud per la tasca que fa i reitera el seu compromís d'ajudar els refugiats.
És difícil no emocionar-se davant d’una història així. Si els humans som encara i continuem tenint futur és perquè, malgrat tot, deuen ser igual de fortes la nostra capacitat de destruir i de destruir-nos i la nostra capacitat de reconstruir i d’ajudar-nos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada