Friburg de Brisgòvia [Baden-Württemberg]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 2: Friburg de Brisgòvia

• Matí i tarda: Friburg de Brisgòvia [Baden-Württemberg] || Passeig a peu

Herz-Jesu-Kirche – pont de Wiwili – Rathausgasse – Rathausplatz – Münsterplatz (canalons, Longe Rote) – Konvikstrasse – Klein Venedig (Gerberau, Fischerau) – Schwabentor – Schlossberg – Martinstor

Després d'un dia complet de cotxe, poques coses venen més de gust que obrir la porta (de l'apartament, no del cotxe) i trobar-te de bon matí a Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany). Normalment s'anomena Friburg i punt (Freiburg en alemany), però ja se sap que de friburgs o ciutats lliures n'hi ha unes quantes —almenys de nom— i de vegades s'ha de distingir per evitar confusions.

Friburg és una esplèndida ciutat de l'estat federat de Baden-Württemberg, amb uns 230.000 habitants, amb rastres evidents de l'Edat Mitjana i el Renaixement i amb un nivell de vida notable de sempre i també ara. Presumeix de ser la ciutat amb més hores de sol i temperatura més alta d'Alemanya (que per això hi ha vinyes) i una de les més verdes. 

Herz-Jesu-Kirche (església del Sagrat Cor) 

Comencem la visita a la Herz-Jesu-Kirche (església del Sagrat Cor), que queda especialment bonica com a paisatge de fons al final del pont de Wiwili.

Wiwilibrücke (pont de Wiwili)

A continuació de l'església del Sagrat Cor hi ha el pont de Wiwili (Wiwilibrücke), cèlebre sobretot pels joves que s'hi apleguen al vespre, asseguts a les arcades de la barana, i comenten les coses de la vida amb les cames penjant a una bona altura. Wiwili, efectivament, no és un nom alemany. Es deu a l'agermanament de Friburg amb Wiwilí, ciutat de Nicaragua, que, ben cert, tampoc té un nom d'origen castellà; Wiwilí, en miskitu, vol dir una cosa així com 'formiga vermella (gegant) d'aigua'.

Que a la foto els dos joves estiguin drets a peu pla i que la llum sigui matinal indica que no són uns autèntics indígenes sinó uns nouvinguts. Que no s'hi vegi l'església del Sagrat Cor fent de fons ens diu que quedava darrere la fotògrafa i no davant. Finalment, la falta de formigues vermelles cultivadores de fongs ens indica com són de capciosos els noms.

El pont de Wiwili, aixecat sobre les vies on es van adormint els trens camí de l'estació, comunica els barris nous amb la ciutat antiga. 

Travessat el pont, una mostra de les vinyes de Friburg. Com per dir Ei, gent, que som la Mediterrània d'Alemanya, nosaltres.

De la trama urbana destaquen carrers com, per dir-ne un, el Rathausgasse (és a dir el carreró de l'Ajuntament, que venint del Mediterrani de debò tampoc et sembla ben bé un carreró). 

Rathausplatz (plaça de l'Ajuntament)

Seguint el Rathausgasse arribem a la Rathausplatz (plaça de l'Ajuntament), que mostra tot l'esplendor del Friburg medieval. A la foto s'aprecien els dos edificis de l'Ajuntament: l'Ajuntament vell (de color vermell) i l'Ajuntament nou (de color blanc). Tots dos són del segle XVI i en realitat el nou és una mica més vell que l'altre —però els friburguesos, que no són ximples, en diuen nou perquè no va ser fins al segle XIX que va incorporar funcions municipals.

Si voleu tenir una bona perspectiva de la plaça podeu entrar al Butlers, en direcció a la primera planta. I així, de passada, teniu ocasió de remenar les curiositats practicodecoratives d'altres cultures.

En tot cas, a l'oficina de turisme, a l'edifici de l'Ajuntament vell, us podran donar tota la informació que us calgui. Que això sí que és una oficina de turisme, per cert, i no els xiringuitos improvisats a la porta de l'estació...

Però sobretot no us descuideu de comprar un aneguet i fer-lo navegar pels canalons. A Friburg, que fa de porta de la Selva Negra, hi ha un bon grapat de canals d'aigua d'un pam d'amplada, a cel obert, que recorren carrers i places amb amples girades als revolts. Als carrers més turístics, es venen aneguets tunejats de les maneres més diverses i barquetes vintage. I els infants els fan navegar, fan curses, els redrecen i els buiden de l'aigua que han engolit. És un èxit assegurat si heu viatjat amb criatures. O si sou, encara, criatures.

Les drassanes de Friburg estan plenes de barquetes acolorides de quilla plana i aire intrèpid. N'agafaries una de qualsevol, hi afegiries només un soldadet de plom i la confiaries a la força de l'aigua i als dits del vent ciutat a través —encara que el soldadet original fos mariner de barca de paper i no de fusta; que ja es veia a venir que això no es podia acabar bé... 

Münsterplatz (plaça de la Catedral)

A tocar de la Rathausplatz i el canaló corresponent, hi ha la Münsterplatz, que és una plaça més gran i de planta més quadrada que la Rathausplatz. Hi destaca la llotja, d'un vermell imponent i un aspecte que fa pensar de seguida en el nostre Modernisme però que en realitat es remunta als anys 1520-1530 en què es va construir. 

Ja us heu fixat, és clar, en el biergarten, o cerveseria a l'aire lliure, que és tan característic de Baviera i, en general, del sud d'Alemanya. Es tracta de seure-hi l'estona que vulgueu al mig del carrer, amb una gerra de cervesa a la mà (mínim de mig litre) i potser una mica de menjar per acompanyar.

A la Münsterplatz cada matí de dilluns a dissabte hi ha un mercat molt animat de fruita (especialment fruites vermelles), verdura, plantes i flors, artesania i similars. I furgoteques variades. I, entre les furgoteques, destaquen els frankfurts (especiats o no especiats, però tingueu en compte que els no especiats ja piquen). I, entre els frankfurts, l'estrella indubtable és la Lange Rote, un frankfurt enorme que un aspirant a friburguès es menja sense tallar ni doblegar, fent equilibris amb el panet. 

Münsterplatz podria fer pensar en la plaça del monstre però en realitat és la plaça de la Catedral. Amb edificis curiosos d'aquest temps antic que els alemanys aprecien tant. I s'entén. Perquè és un estil bonic i perquè són, a diferència de nosaltres que ho anem trinxant tot, un poble culte.

Mentre tingueu calés, serà difícil que passeu set a Friburg. Gairebé a qualsevol lloc hi trobareu una taula parada per a vosaltres. Per exemple, a la Schusterstrasse (el carrer dels Sabaters).

Konvikstrasse

Ara bé, un dels imprescindibles de Friburg és la Konvikstrasse. Saber que vol dir carrer dels Condemnats i que va ser reduït a runa i pols durant la II Guerra Mundial no predisposa gaire, d'entrada, a favor seu. I, en canvi, et trobes un carreró serpentejant com un riu, entre façanes que reprodueixen amb gran fidelitat les façanes medievals originals i sota ponts de glicines que salten de riba a riba per configurar una mena de pèrgola. 

Klein Venedig (petita Venècia)

A banda dels canalons per on naveguen ànecs de goma i barquetes de fusta i vela de roba, hi ha dos trams de carrers amb canals de mida adulta a Friburg. Només són dos, sí, i amb això ja en tenen prou per dir-ne la Klein Venedig ('la petita Venècia'). Exageren? Psi, però són tan bonics...

Comencem amb el Gerberau.

I travessem carrers empedrats, plens de bicicletes i flors.

De fet, de bicicletes n'hi ha fins i tot allà on es diu, explícitament, que està verbotten. 

I així arribem fins a l'altre canal de Friburg, el Fischerau

Schwabentor

A l'extrem de la ciutat antiga hi ha la Schwabentor (torre dels sueus, és a dir dels habitants de Suàbia), una de les dues grans portes fortificades del s. XIII que encara es conserven a Friburg.

Havia defensat la ciutat dels forasters amb males intencions i ara es mira mansament, adormida al balancí, els tramvies que li van passant i repassant sota els peus sense somiar a demanar permís a ningú, i encara menys a la Schwabentor. Realment, com ens estoven els anys.

Schlossberg

A partir de la porta fortificada es pot accedir a l'Schlossberg (muntanya del Castell). Es tracta de passar pel pont cobert a mitja altura de la torre i de continuar el camí, sense pèrdua. 

Del castell que va donar nom a la muntanya (no ens enganyem), en queda ben poc. Ho podreu constatar al final d'uns tres quilòmetres de camí. Però sempre hi trobareu un biergarten abocat estratègicament sobre la ciutat antiga per consolar-vos. Ideal, de fet, per mirar-hi els reflexos del sol a les teulades quan es va acostant el vespre i la calor d'estiu comença a afluixar empentada per la brisa.  

Martinstor

A partir d'aquí, ja només falta visitar la Martinstor (torre de Martí, que a nosaltres ens fa pensar en la torre del rei Martí de la plaça del Rei de Barcelona, però que probablement fa referència a sant Martí). És la segona porta fortificada de Friburg i la més antiga, situada a la Kaisser Joseph strasse.

I finalment, en qualsevol dels establiments amb oferta de pastissos selectes, us podeu demanar quant deu costar un pis a Friburg. Per mirar-se els canals de la petita Venècia amb una copeta a la mà dels vins d'aquestes vinyes, amb la bicicleta recolzada a la porta. O fent navegar una barqueta de colors, o un ànec de goma, mentre passen els tramvies sota la Schwabentor i els friburguesos somriuen satisfets de veure-us feliços a casa seva. 

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG