Günzburg [Baviera]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 4: Günzburg, Legoland

• Matí: Günzburg - Legoland || Desplaçament amb cotxe: 11 min, 5,1 km

Hem començat sovint visitant Alemanya a partir de Günzburg perquè és la porta de Baviera i també perquè és (no ho amagarem) el municipi que acull el Legoland Deutschland Resort. És a dir, el parc Lego d'Alemanya. Tenir el Legoland en el seu terme municipal ha fet la fortuna actual de Günzburg, perquè no es pot dir precisament que siguem els únics d'haver-hi acudit amb aquest reclam.

I, tot i això, Günzburg —la ciutat del riu Günz— i els seus poc més de vint mil habitants tenen uns quants motius de pes que justifiquen la visita. Són només vint mil habitants, sí, és a dir una mica més que Calella. I a continuació serem prudents i no farem més comparacions amb Calella.

Entrareu a la petita ciutat per l'arc d'una porta fortificada, mirant amb una mica d'angúnia a banda i banda per la por de deixar-hi els retrovisors.

I tot seguit descobrireu que heu entrat directament en el cor de Günzburg. Us ho diu l'avinguda amplíssima i empedrada que la travessa entre casalots de teulada a dos vessants i aspecte medievalitzant, afilerats amb una gran coherència arquitectònica. 

Les voreres estan ocupades en bona part de la seva extensió per les terrasses de bars i restaurants. El centre de l'avinguda, en canvi, al matí pren tots els colors dels para-sols del mercat. Que, a Baviera, quan fa sol fa sol. Avui no.

Molts dels casalots afilerats avui dia són hotels. Hotels antics, amb fusta que cruix sota els peus o potser sota el pes llevíssim d'ectoplasmes coberts amb llençol. Amb arcades al menjador, bigues vistes i lavabos antics. Amb cambrers que no tenen mai pressa i esperits que passen revista dels records darrere finestres encortinades.

Les cases són senyorials i antigues, però el mercat del matí és ben animat i la mitjana d'edat no és especialment venerable.

Patrullant Günzburg es descobreixen, pertot, racons inesperats d'una bellesa imponent. En el mateix carrer principal, en els carrers que dibuixen la trama urbana a banda i banda de l'avinguda. 

Com en qualsevol població que se sap bavaresa i se n'enorgulleix, els cartells de les botigues són filigranes de ferro forjat, sense plàstics, ni colors cridaners, ni fluorescents. Tot just etiquetes de núvols, vegetació que s'aboca sobre les ribes del cel.

Però, per més acolorit que sigui el mercat del matí i per més animades que estiguin les terrasses als vespres, a Günzburg hi habita aquesta mateixa ànima de melangia que habita en els hotels antics. En prens consciència, sobretot, quan es va acostant el vespre. 

Amb el vespre, quan la claror del dia va reculant i buscant refugi en el cel, a la terra es van encenent —l'un rere l'altre— els fanals dels carrers i els llums de les cases. 

És llavors que es percep plenament la melangia. Es percep en els carrers que configuren la ciutat a banda i banda del passeig...

...però es percep sobretot en l'estampa nocturna bellíssima del carrer central.

Podríem dir que Günzburg és l'essència d'una Alemanya històrica, quasi tel·lúrica. És l'Alemanya que els alemanys haurien volgut ser. L'Alemanya que van estar a punt de perdre definitivament amb el seu paper criminal a la Segona Guerra Mundial i que es van afanyar a reconstruir després, mentre purgaven les seves culpes, d'entre les despulles dels bombardejos.

I probablement és aquesta la causa de la pena que rosega Günzburg amb aquest aire bellament decadent. Neix d'una plaça apartada, estranyament tranquil·la, encomanada de la tristesa de l'escola buida ara que és temps de vacances.

En un dels laterals, hi ha una làpida plena d'ulls de malson, esbatanats pel terror. I diu, el text que l'acompanya: "Ningú es pot separar de la història del seu poble. No s'ha de deixar descansar la història, perquè, si no, pot ressorgir i convertir-se en part del present". És un recordatori contra la desmemòria de Josef Mengele, l'àngel de la mort d'Auschwitz, nascut el 1911 aquí, en aquest paisatge de postal. Era de Günzburg el metge que determinava a Auschwitz quins presoners eren aptes per als treballs forçats i quins havien de ser assassinats. El metge que feia experiments terrorífics utilitzant els presoners com a animals de laboratori. La terrible paradoxa de l'Alemanya culta nazi.

Günzburg és això. Un espai per admirar la bellesa antiga amb una estranya sensació de viure fora de temps. El sol, els colors del mercat, els crits de les terrasses, les flors dels balcons. I la memòria, que ho torna tot més profund i més bell.