Triberg im Schwarzwald i Schonach im Schwarzwald [Baden-Württemberg]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 3: Triberg i Schonach

• Matí: Friburg de Brisgòvia - Triberg (salts d'aigua) || Desplaçament amb cotxe: 1 h 4 min, 60,3 km
• Cost: 6 € per cap [5,5 entre 12 i 17 anys]  
• Migdia: Triberg - Schonach (rellotge de cucut) || Desplaçament amb cotxe: 5 min, 3,3 km
• Cost: 2 € per cap
• Tarda: Schonach - Triberg (població) || Desplaçament amb cotxe: 5 min, 3,3 km
• Tarda-vespre: Triberg -  Günzburg [Baviera] || Desplaçament amb cotxe: 2 h 32 min, 227 km

Triberg im Schwarzwald (riu Gutach, Wasserfälle, Marie in der Tanne, Haus der 1000 Uhren) – Schonah im Schwarzwald (Weltgrosste Kuckucksuhr) – Triberg im Schwarzwald (Haus der 1000 Uhren) – Günzburg (sopar)

Triberg im Schwarzwald (passeig pel riu Gutach)

Tots els paradisos s'acaben, i potser és això mateix el que els fa paradisíacs. Deixem Friburg de Brisgòvia en direcció a Günzburg, ja dins del land de Baviera, amb la intenció de fer un cop d'ull entremig a la Selva Negra. 

I, com que les campanyes publicitàries funcionen i a Naivenir també tirem d'internet, la barreja de rellotges de cucut, esquirols i salts d'aigua amb què es ven Triberg im Schwarzwald ens sembla una suma guanyadora.

Triberg, situada entre boscos d'avets i abundància d'aigua, és una poblacíó d'uns 4.600 habitants, la meitat dels quals es deuen dedicar a la fabricació del rellotge de cucut, i l'altra meitat, a l'atenció al comprador del rellotge de cucut. Pertany al land de Baden-Württemberg, igual que Friburg.

Del poble mateix, a tocar d'aquesta bonica esglesieta, surt el camí que porta als salts d'aigua (en alemany com cal, Wasserfälle).

Hi podreu accedir per uns no gaire mòdics 6 euros per cap, 5,5 si no passeu dels 17 anys (i no heu vingut, per tant, conduint vosaltres des de Catalunya).

Aquests salts d'aigua es venen com els més alts d'Alemanya i això, com en qualsevol afirmació absoluta, crea certa polèmica. A Naivenir no ens aventurarem a dir si és cert o no perquè no hem recorregut Alemanya completa i menys amb el metre a la mà. Però, sigui com sigui, es tracta d'un caminet prou agradable, que va seguint la riba del riu Gutach fent giravolts enmig d'un bosc d'avets.

Ara bé, si el preu us sembla excessiu i voleu estalviar, fareu bé de no comprar les bosses de cacauets que us ofereixen a l'entrada amb l'argument que són irresistibles per a un esquirol triburguès. De fet el caminet complet està ple de criatures armades de bosses de cacauets que els disparen indiscriminadament a dreta i esquerra, apuntant cap als arbres d'on haurien de baixar els esquirols. Però els esquirols, de fet, deuen portar un bon fart de cacauets i els deuen venir basques només de pensar-hi, perquè costa déu i ajuda que es deixin veure.

I, malgrat tot, si esteu atents, encara podreu veure algun esquirol despistat que es decideix a ampliar les reserves per a l`hivern. El rebost que deuen tenir aquests animalons!

Camí enllà seguint el curs del Gutach, aviat comencem a tenir punts de vista diferents sobre els salts d'aigua que fan la glòria —i la petita polèmica— de Triberg. 

Són exactament 163 m d'alçada dels salts d'aigua. Això sí, no corresponen a un sol salt d'aigua sinó que estan repartits en múltiples trams. 

Si feu cas del cartell i seguiu el camí en la direcció que indica, arribareu a l'església Marie in der Tanne, que destaca sobretot com a punt final del camí, a partir del qual toca anar tornant per acabar la passejada.

Schonah im Scwarzwald (Wetlgrosste Kuckucksuhr)

A tocar de Triberg hi ha el poble de Schonach im Schwarzwald, on ens desplacem amb el cotxe per veure el rellotge de cucut més gran del món, diuen; per als amics, el Weltgrosste Kuckucksuhr. És propietat de la família Dold, que ja es veu que són d'esmorzar fort i dinar aviat perquè les hores de visita són de 10 a 12 i de 13 a 17.

El rellotge està envoltat d'una alta tanca de plantes per evitar que puguis fotografiar-lo des de fora, que a la Selva Negra ja saben com les gasta la gent de ciutat. Només després de pagar els 2 euros d'entrada tens dret a fer-hi fotos tranquil·lament i a visitar-lo per fora i per dins en una visita guiada. 

És com haver-se convertit en un més dels petits autòmats que van fent feina als peus del rellotge esperant que el cucut tregui el nas per la finestreta per informar-nos que és tal hora o tal altra. Per més que per a un autòmat, en el fons, totes les hores deuen ser iguals... 

Es tracta d'una reproducció fidel en tots els aspectes, feta pel patriarca Josef Dold entre 1977 i 1980. En va fer prou via, segons com...

Rellotger de professió, Josef Dold estava obsessionat a fer el cucut més gran del món. La mida, al final, també compta.

L'interior també reprodueix a escala el mecanisme d'un autèntic rellotge de cucut de la Selva Negra, inclòs el joc de pesos i contrapesos. I a la vora hi ha un estany que es presta a fer un pícnic ple de la cordialitat i la pau que només pot infondre el contacte amb la cara amable de la natura en repòs.

Triberg im Schwarzwald (poble)

Tornem amb el cotxe cap a Triberg, per veure mínimament el poble. És un d'aquests pobles turístics que al capdavall són un carrer que els travessa de punta a punta amb comerços a banda i banda, pensats per als ulls i la butxaca dels turistes.

Hi destaca especialment la botiga dels mil cucuts (Haus der 1000 Uhren), que ja mostra a fora el que ven a dintre. O que posa a la teulada el que no li cap a dintre.

Vaja, que estan especialitzats en rellotges de cucut de fusta de la Selva Negra. D'estils carregats i d'estils simples, pintats o del color de la fusta. De preus molt elevats i de preus... elevats.

De tant en tant els venedors passen i activen els que sembla que et criden més l'atenció. 

I d'aquesta manera la botiga completa es va tornant un aviari de cucuts mecànics que s'esgargamellen fora d'hores.

Günzburg (sopar)

A partir d'aquí considerem que ja hem complert amb la guia del turista de pas per la Selva Negra i ens encaminem cap a Günzburg, ja a Baviera. Perquè a Naivenir ja fa uns quants anys que pensem que la porta d'Alemanya és Friburg, i la porta de Baviera, Günzburg.

La carretera que hi porta, travessant sense parar poblacions i més poblacions, està plagada de canvis en el límit de velocitat i també de radars. Ho descobrirem al cap d'unes setmanes, quan rebem a casa la multa per excés de velocitat.

Però no avancem esdeveniments. De moment no sabem res de cap multa i arribem feliços a Günzburg, amb la llum del vespre, després de dos-cents quilòmetres més a les rodes. 

El carrer principal, empedrat, amb casalots a banda. La majoria reconvertits en hotels amb encant. Molt d'encant. Aquest sol baix no li fa justícia...

Una mica cansats, una mica tard, una mica desenganyats (reconeguem-ho) pels esquirols. Hi havíem dipositat esperances pensant en els més joves de Naivenir. Però, comptat i debatut, res que no pugui arreglar la cuina bavaresa del Brauereigasthof zur Münz —tradicional, senzilla, ben elaborada i tan abundant. El nostre restaurant de referència a Alemanya. Mmm.

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG