Baden-Baden [Baden-Württemberg]
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
- Matí-migdia: Baden-Baden
- Tarda: Baden-Baden - Lió || Desplaçament amb cotxe: 5 h 31 min, 536 km
Lichtentaler Allee – teatre i Kurhaus – carrers |
Hi ha tota una generació de catalans, com a mínim, a qui el nom de la ciutat de Baden-Baden evoca bàsicament un acudit. Que és un acudit que no anava gens desencaminat, perquè Baden vol dir 'banys', és a dir 'ciutat termal', i, efectivament, Baden-Baden equival a Banys-Banys (o a Vilanova i la Geltrú - Vilanova i la Geltrú). Resulta que de badens —de ciutats termals— n'hi havia unes quantes per la regió, però els banys banys, els autèntics, el que en diríem uns banys com cal, els badenbadenesos sostenien que eren els seus i punt. Ara bé, acudits i etimologies a banda, s'ha de reconèixer que no és una ciutat que generi gaire expectació a casa nostra. I, malgrat tot, sens dubte té el seu què.
Es tracta d'una ciutat de força més de cinquanta mil habitants de l'estat federat de Baden-Württemberg, inclosa en l'àrea de la Selva Negra (i d'aquí l'exuberància de la vegetació), ajaçada a la riba del riu Oos, a la falda d'un turó.
Pel que fa al tema termal, repetit en el nom perquè quedi clar, s'ha de dir que hi ha 12 surgències naturals d'aigua termal, a una temperatura mitjana de 68º, que bombegen aigua de 2.000 m de profunditat. Més saludable que refrescant, vaja. De fet, quan l'emperador romà Caracalla es va estar a les termes de Baden-Baden, a principis del s. III dC, en companyia d'una artritis que ja presagiava el final de la seva trajectòria vital, devia buscar-hi més els beneficis del caldari i el frigidari que la frescor de la zona. I això que la temperatura és prou suau i agradable al llarg de l'any.
L'emperador Caracalla s'ho podia permetre tot i pobre de l'esclau que estigués dormint en presència seva. Però nosaltres arribem tard a l'hotel i ens trobem que ja no hi queda cap treballador, com a mínim de servei.
Per sort, en un dels graons de l'entrada hi ha una cistelleta amb una nota i uns quants jocs de claus: "Dear guests", comença. I, a continuació, els noms dels visitants tocatardans i l'habitació assignada, perquè sàpiguen quines claus han d'agafar i cap on han de portar les maletes.
A l'hora d'esmorzar els treballadors de l'hotel ja han reaparegut. I, en un espai acollidor, preparen un esmorzar d'aquells que et posen de bon humor tot just llevat.
Si hem de fer cas del pàrquing de l'hotel, a les habitacions hi ha sobretot hostes benestants, d'aquells que tenen com a màxima preocupació vital la necessitat de decidir si aniran abans a visitar un balneari de Baden-Baden o el casino.
Però en realitat el nivell no el posa l'hotel, que és familiar i no és exactament a Baden-Baden mateix sinó a 8 km, a Steinbach-Mührich. Aquí el nivell el posa Baden-Baden. A més de balnearis, Baden-Baden ofereix un camp de golf, pistes de tennis, circuits i recorreguts per a la pràctica de l'hípica i també pistes d'esquí per a l'hivern. Sumant-hi casinos, museus, sales de concerts i festivals, surt un pack complet d'estada llarga i pressupost d'infart. A Naivenir fem un altre tipus de visites, però Baden-Baden també les cobreix.
Agafem el cotxe per deixar l'hotel i arribar-nos a Baden-Baden, ja amb totes les maletes i bosses i compres integrades.
Lichtentaler Allee
En primer lloc, és imprescindible recórrer la Lichtentaler Allee ('passeig Lichtentaler'). Es tracta d'un enjardinament de la Selva Negra al llarg de 2,3 km de la riba del riu Oos: arbres, espais de gespa, parterres de flors i escultures, sempre amb vista a l'Oos, que fa ben honestament la seva feina d'anar lliscant sense presses i sense parar.
Si no hi porteu un gos a cagar, no aneu en bicicleta, no recordeu les èpoques de Messi amb la pilota als peus, no hi preneu el sol, no porteu un gos deslligat, no escolteu música, no feu filigranes amb l'skate, no prepareu una barbacoa amb els amics i no arrambeu flors dels parterres... en podreu gaudir sense que ningú us cridi l'atenció.
No és que hi faltin flors, precisament. Només que ja se sap com som de perillosos els que no tenim un jardí de cent hectàrees i segons com ens faria il·lusió posar un pom de flors a la taula del menjador.
Al llarg del recorregut, la Lichtentaler Allee va dibuixant espais tancats, petits parcs delimitats, cadascun dels quals està dedicat a alguna patum badenbadenesa i té un patró de personalitat propi amb espècies vegetals particulars.
Els plafons ens proporcionen noms, explicacions i fotos d'època. En aquest cas, un jardí ofert per un dels feliços habitants a la seva esposa, com a regal sorpresa. Amb el nom Gönner, que no era un mot afectuós per referir-se a la dona sinó el cognom de l'alcalde del moment (ja se sap que ser detallista amb els teus és compatible amb fer la pilota al poder).
Però, sobretot, recordeu-ho: Res de gossos, prohibits els tocates i les barbacoes, i ni de broma un humà a dalt d'una bici o un monopatí, amb una pilota al peu, una tovallola sota el cul o arrencant les flors de mil colors criades en aquest racó de la Selva Negra.
Hi ha espècimens vegetals considerables, amb una edat que ha de superar de molt la nostra. Les dimensions, també.
Les aigües de l'Oos són poc fondes i van fent encomanades de la pau d'una ciutat termal, ja ho hem dit dit. Però això no vol dir que els acabalats residents hagin de travessar-lo saltant de pedra en pedra o, encara menys, arremangant-se els pantalons i portant a la mà les sabates de pell bona i tall italià. No. Per anar a l'altra riba (habitada bàsicament per casalots enjardinats), tenim uns quants pontets de conte aferrats a banda i banda i estirats amb audàcia sobre la mica de buit.
Paisatges bellíssims.
Inacabables.
S'hi pot reflexionar a l'ombra d'una glorieta orientalitzant.
Teatre i Kurhaus
Un dels edificis que flanquegen la Lichtentaler Allee és el Theater Baden-Baden, un dels teatres alemanys més antics en funcionament, ja que es va inaugurar el 1862. Estil exterior neoclàssic, d'una certa austeritat, i estil interior rococó: el que té el luxe amb classe.
I una de les coses que fa enorgullir la cultura de Baden-Baden és que, tot just el segon dia després d'haver estat inaugurat el teatre, Hector Berlioz hi va estrenar l'òpera Béatrice et Bénédict, escrita expressament per a l'ocasió.
Però just darrere del teatre hi ha la joia principal de Baden-Baden: el Kurhaus, que és alhora balneari, casino i complex de sales de conferències.
L'exterior en tres cossos d'estil neoclàssic és imponent (el cos principal es va dissenyar el 1824). Els jardins, en el més pur estil Lichtentaler Allee, també impressionen.
De tota manera, el que se sol destacar del Kurhaus és el casino, que té fama de ser el més bonic del món. Amb la Primera Guerra Mundial l'afluència de fortunes, òbviament, va decaure, però a partir del 1920 els que hi havien fet calers (sempre hi ha qui hi guanya, en una guerra) van decidir que era un lloc excel·lent per continuar temptant l'atzar.
Si us fa gràcia tafanejar els espais dels rics sense perdre-hi el patrimoni, el millor és que opteu per una visita guiada de l'espai. Que comença aquí.
Els carrers
A Baden-Baden abunden les casasses amb jardí, però també hi ha un nucli antic que val la pena visitar.
És important recordar que aquesta ciutat va ser lloc d'estiueig de l'aristocràcia europea en el tombant del s. XIX al XX. És a dir, durant la Belle Époque, en què la fam, la guerra i les revoltes semblaven definitivament cosa del passat: progrés tècnic, partits polítics, optimisme, cafès i cabarets, teatres i concerts, amb l'auge d'una burgesia carregada de calers i ganes de gastar-se'ls. Quatre dècades de pau en una Europa fins llavors constantment devastada per una guerra o altra. Aquest somni es va acabar per complet amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, però va deixar com a llegat llocs com Baden-Baden.
El nucli s'articula al voltant de la Lange Strasse, el carrer principal. És un carrer de vianants flanquejat per edificis d'estil clàssic i botigues de luxe. El passeig de Gràcia d'aquí.
Però no tenim temps d'arriba'ns-hi i ens limitem a voltar per la part més autèntica.
En general, Baden-Baden són cases d'estil clàssic, casalots i places exuberants a la riba del riu Oos, que ja es veu que és un riu petit però que dona per molt.
Finalment, més cap als afores, es troben traces del que seria una ciutat alemanya més estàndard, amb aquells edificis de fusta i fang que aquí no gastem...
...i vehicles emblemàtics combinats amb cases del mateix to.
I, ara sí, acabem pròpiament el viatge. Ja només falta cobrir amb el cotxe el tram d'autopista fins a Lió, última parada del viatge, estrictament per sopar, dormir i esmorzar. Demà, de Lió a Calella.
Què queda d'un viatge en ruta? Potser continuem sense tenir la riquesa de l'estadant mitjà de Baden-Baden, però sí que som més rics que dues setmanes enrere, quan vam marxar de casa, perquè traginem imatges noves a la retina, a l'ànima experiències viscudes. I un munt de fotos i algun objecte a casa que faran de baluard contra el vendaval de la desmemòria entossudit a esborrar-ho tot.
El món és ample, i divers, i fascinant. I potser el secret del viatger és aquest: voler coneixe'l i entendre'l i, amb el que ha conegut i ha entès, estimar-se i esforçar-se a millorar el que se sent seu.
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada