Quin és el millor cotxe per viatjar?

Ens volem comprar un cotxe, o en volem llogar per a una sortida, i dubtem sobre quin ens pot anar més bé: com ha de ser la carrosseria?; quin tipus de motorització s’ajustarà més al que necessitem?

A Viatges de Naivenir promocionem viatges de llargues tirades (per a nosaltres el màxim raonable que es pot fer en un dia són uns mil quilòmetres), bàsicament per autopista i carretera, fent ruta si tenim temps i amb bastants desplaçaments per conèixer bé la regió. Ens agrada la muntanya, però procurem anar amb el cotxe només fins al límit de l’asfalt. Si visitem una ciutat, tirem de cames i transport públic.

En aquestes circumstàncies, l’ideal seria un cotxe amb un maleter gran (si no, no ens hi cabrà l’equipatge i serà difícil fer aquelles petites compres que t’alegren la tornada), que sigui estable i còmode tenint en compte que ens hi passarem un grapat d'hores, que no ens enfonsi l’economia amb els consums i que obligui a fer poques parades per al repostatge i siguin, a més, ràpides...

Carrosseria

Pel que fa a la carrosseria, podríem classificar els cotxes segons les dimensions en furgonetes, totterrenys, SUVs, monovolums, familiars (derivats de compactes o berlines), berlines, compactes i utilitaris. (No prenem en consideració els esportius, encara que tenen el seu què; sobretot, si aconseguim encabir-ho tot en una bossa de mà, evidentment de marca, i a més tenim pressupost il·limitat per al combustible.)

Un bon maleter ens fa treure del grup sobretot els utilitaris, que tenen dimensions externes molt reduïdes i, per tant, també maleters molt petits. (Se solen moure entre 200 i 300 litres.)

De fet, si som més de dues persones, potser també hauríem de treure'n els compactes, que tenen un maleter més gran, amb la mateixa proporció que augmenta la llargada. En aquest cas, parlem d'un maleter entre 300 i 400 litres. 

Les berlines, per la seva banda (la clàssica forma de tres volums amb maleter sortit), tenen l’inconvenient que, amb una tapa de maleter, ens arrisquem a no poder portar maletes gaire altes i, sobretot, a deixar-hi la integritat de la columna vertebral. El maleter, però, és més gran (sovint, entre 400 i 500 litres), perquè també són més llargues.

Passem a estabilitat i comoditat. Són més estables i silenciosos els cotxes amb menys altura del terra, perquè tenen el centre de gravetat més baix, s’inclinen menys als revolts i són més aerodinàmics. Ja podem anar traient, doncs, furgonetes i totterrenys, de molt els cotxes més alts respecte al terra i també els menys aerodinàmics.

I els consums? Aquí hi tenen a veure, sobretot, el pes, l’aerodinàmica i, és clar, la potència del motor. Això perjudica els monovolums (poc aerodinàmics) i els SUVs (també poc aerodinàmics i més alts respecte al terra (a mig camí entre els totterrenys i els cotxes convencionals).

Per aconseguir un bon consum, el millor és un cotxe baix i, si pot ser, lleuger, cosa que beneficia sobretot els utilitaris, però també compactes, berlines i familiars.

Sumant-ho tot, la carrosseria que considerem més adequada per al nostre tipus de viatges és la d'un cotxe familiar: 

• Tenen un gran maleter (uns 600 litres), cosa que ens permet viatjar tranquils i encara tenir lloc per anar-hi atapeint noves adquisicions; a més, aquests maleters són més llargs que fondos, cosa que fa possible posar les maletes l'una rere l'altra en comptes de disposar-les per pisos.

• Són estables i còmodes, com les berlines o els compactes de què deriven; la bona aerodinàmica els permet rodar suaument i tenir pocs sorolls aerodinàmics. Per dintre, també són més grans que els utilitaris.

• Gràcies a l'aerodinàmica i al pes millors que els dels SUVs, a igualtat de motors tenen consums més continguts.

Motor

De motors, actualment, n'hi ha de moltes menes. Classificats, en principi, per ordre de menys eficient a més, en els vehicles nous actuals s'adapten als tipus següents:

• Motors tradicionals de combustió interna (de gasolina o dièsels, tots dos amb l'etiqueta C de la DGT)

• Motors microhíbrids (generalment de gasolina, tenen associada una petita bateria de 48 V que arrenca el cotxe i acumula energia en les frenades; tenen etiqueta Eco)

• Motors bicombustible (en un sol motor de combustió es combinen els combustibles d'un dipòsit de gasolina i d'un dipòsit de gas; tenen etiqueta Eco)

• Motors híbrids convencionals (generalment de gasolina, tenen una bateria una mica més gran, sovint d'1,2 kWh, que permet recórrer uns 5 km en mode elèctric; tenen etiqueta Eco)

• Motors híbrids endollables (combinen un motor de gasolina i un motor elèctric, cadascun dels quals es carrega independentment; la bateria té una capacitat de 9,8 kWh, cosa que permet recórrer uns 50 km en mode elèctric; tenen etiqueta 0)

• Motors elèctrics (moguts exclusivament per l'electricitat de les bateries, que solen tenir una capacitat entre 40 kWh i 100 kWh en el cas dels models més cars; tenen etiqueta 0)

Més o menys qualsevol tipus de carrosseria és combinable amb qualsevol motor. Tot i això, cal dir que els motors dièsel i els motors bicombustible estan en franca retirada, en el primer cas per les dificultats de complir les exigències ambientals i en el segon cas per l'encariment del gas i els problemes de subministrament. D'altra banda, els cotxes elèctrics purs solen ser SUVs, per l'avantatge d'aprofitar l'alçada per disposar les bateries al terra del cotxe. 

En principi, evidentment, hauríem de prioritzar la solució més ecològica, és a dir els cotxes elèctrics. Per desgràcia, són de molt els més cars, per la seva autonomia obliguen a fer tirades relativament curtes (en els cotxes més assequibles, entre 300 i 400 km), les parades de recàrrega són molt més llargues que les de combustible i, a més, fan imprescindible disposar d'un punt de recàrrega al final de cada tirada. Tot això, de moment, en limita l'ús per als viatges que ens agraden.

Pel que fa als híbrids endollables, són excel·lents sobretot per a trajectes curts que es puguin fer en mode elèctric; un cop esgotada la bateria, els quilos de més respecte a un cotxe convencional penalitzen força el consum i ja no permeten rendibilitzar gaire l'avantatge del motor elèctric.

Possiblement la millor solució, avui, són els híbrids convencionals (que rebaixen consums sense necessitat d'una càrrega elèctrica externa i amb un augment de pes petit); també s'han de considerar els microhíbrids, tot i que, en aquest cas, la disminució de consums respecte a un motor únicament de combustió és quasi simbòlica, per més que tinguin l'etiqueta Eco. 

Alternativament, ens podem decantar encara per un motor de gasolina o dièsel moderns, petits i de consum contingut, que són els més econòmics. 

I, en tots els casos, hauríem de portar el vehicle amb una conducció màximament eficient, és clar… És a dir, evitant accelerades brusques, aprofitant les inèrcies de les baixades, preveient les situacions de conducció que ens faran frenar per aprofitar l'impuls de l'acceleració i respectant els límits de velocitat. Les diferències en el consum d'un mateix vehicle poden ser molt grans segons com es condueixi.