Escaldes, Andorra la Vella (compres)
- Tarda: Llorts - Escaldes, Andorra la
Vella (compres) || Desplaçament amb cotxe: 22
min,
Després d'un matí passejant entre les forces tel·lúriques de la Ruta del Ferro, la tarda la dediquem a comprar. L'humà occidental modern no seria el que és si no tingués a mà una targeta de crèdit. I, efectivament, comprem.
L’any passat vam descobrir a Escaldes una botiga, el Basar Valira, que a casa dels Viatges de Naivenir es va considerar que havia de ser de referència: un conjunt de botigues dedicades a Lego, Playmòbils, miniatures de cotxes i maquetisme de trens.
O sigui que aparquem el cotxe on podem i, des d’allà, anem baixant a peu per l’avinguda Carlemany (després avinguda Meritxell), que va travessant Escaldes i Andorra la Vella en un festival de comerços, restaurants i perfumeries gala perfumeries júlia sense interrupció.
Posats a fer d'Homo occidentalis, tampoc està de més treure el nas a MonteRosa Sport, amb una concepció àmplia del que són articles esportius i una política interessant de rebaixes, que inclou motxilles urbanes i calçat que no portaríeu mai a fer milles.
A més de les botigues a banda i banda i dels semàfors dividits en trams lluminosos a terra (que t’indiquen que ja ets a Andorra la Vella), aquest any es destaquen les vitrines amb objectes de Pixar i de Disney, ideals per fer-s’hi fotos.
De menjar, de compres, de cultura popular i d'afecte també es viu en temps de pandèmia.
Però, si podeu dedicar temps a Andorra la Vella i no hi heu estat mai, visiteu sobretot la Casa de la Vall. És una síntesi impressionant de casa andorrana i edifici governamental, perfectament arreglat, que et deixa amb la sensació d'haver tastat la història andorrana completa i d’entendre més la manera de fer i de ser dels andorrans. És una combinació d’orgull de les arrels i de modernitat. Des de la cuina amb l’enorme llar de foc on els consellers esperaven dies i dies el final de les nevades, si els havia enganxat el temporal, fins a les escultures de Jaume Plensa.
Que prou diferents haurien estat les coses si la vil·la romana del Roser, ara quasi trinxada, hagués tingut la sort de treure el cap a qualsevol vall andorrana i no, ai, a la nostra part de Catalunya, sense diners i amb molt menys interès per la cultura del que s'autoatribueix —més en concret, a la muntanya del Roser de Calella.
ITINERARI: CATALUNYA NORD I ANDORRA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada