Ruta del Ferro (Llorts) [Andorra]
- Matí: Ruta del Ferro entre Llorts i Sant Martí de la Cortinada (passeig a peu des de l’apartament)
Escultures (La Família Jordino, Endless, Gran carro de ferro i pic, Casa da terra e do fogo, L'home-de-ferro-talp-que-camina, Terra, aigua, ferro i foc) – La Cortinada |
Com que es preveu pluja al llarg del dia, ens decidim a fer la Ruta del Ferro, que arrenca a Llorts mateix, exactament davant dels apartaments on ens estem. Tot just cal travessar la carretera i el pont que passa per sobre la Valira del Nord.
Cap amunt només hi ha la mina de ferro, allà mateix, que decidim visitar de tornada (amb relació a això, mireu el paràgraf final). O sigui que tirem cap avall. Es tracta d’un camí ample que va baixant suaument seguint la vall, fàcilment practicable amb bicicleta, que transcorre paral·lel al riu; la carretera queda a la riba oposada. I la vall d'Ordino és tan estreta que hi cap tot just això: la Ruta del Ferro, la Valira del Nord i la carretera.
La ruta completa és un homenatge als pioners gegantins d’aquella Andorra endarrerida i quasi aïllada que es va anar fent habitable sobretot a força d'arrencar el ferro de la terra i de treballar-lo roent a les fargues: una mina, l’aigua carregada d’òxids que travessa el camí en diversos punts rovellant la pedra, les fargues mogudes per l'empenta del riu més avall i, sobretot, les escultures de ferro contemporànies.
Són grans escultures d’artistes d’arreu del planeta, amb el ferro com a element únic o destacat, que s’integren en el paisatge andorrà amb una curiosa força tel·lúrica tenint en compte que provenen de tradicions ben diverses:
- La família Jordino, integrada per individus d'una mateixa família escampats per capitals d'arreu del món (Sant Petersburg, Tòquio, Ciutat de Mèxic, Londres, el Caire, Mònaco, París) que es retroben cada any a l'Ordino pairal; curiosament, tots construïts amb restes de clavegueram i esculpits amb trets que permeten identificar-ne l'origen
- Endless, amb dos síssifs que empenyen una roca pendent amunt d'un pont romànic que no porta enlloc; deu ser l'única escultura del recorregut que empitjora quan es llegeixen en el plafó els comentaris de l'autor
- Gran carro de ferro i pic, que inevitablement fa pensar en un cavall de Troia tal com se l'imaginarien en un club ornitològic
- Casa da terra e do fogo, una casa envoltada d'arbres, sense sostre, pensada per acollir com si fos un temple un monòlit de ferro quasi inquietant
- L'home-de-ferro-talp-que-camina, dedicat als miners que tornaven a casa cap cots al vespre, esgotats per la jornada de treball en la foscor insana de les galeries (el que veurem a la Mina de Llorts)
- Terra, aigua, ferro i foc, que vol agermanar els jardins japonesos i Andorra a partir de la constatació que tots dos estan modelats per la força elemental de la matèria. El resultat? Mpsèee...
Hi ha alguns masos quan la vall s'eixampla mínimament, aixecats amb els materials i els colors de la muntanya. O sigui, el que hi havia a mà.
A més dels humans actuals, els humans que hi van deixar la pell, els ciclistes i les formes de ferro, també hi ha altres habitants en els boscos que limiten amb la Ruta del Ferro. Alguns, a més, grossos com toixons.
La Ruta del Ferro s'acaba al poble de la Cortinada, i cal travessar la carretera per accedir al nucli. Al final del poble (en la direcció en què venim, se sap que això de principi i final és relatiu) s'aixeca l'església de Sant Marti de la Cortinada. Es tracta d'un collage més aviat sorprenent, amb un absis al lateral de la façana i amb un edifici adjuntat a darrere —a l'època, devia fer la impressió que ens fa ara la seu històrica de la Diputació de Barcelona i l'edifici d'oficines enganxat al darrere.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada