Ulm [Baden-Württemberg]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 6: Ulm, Augsburg

• Matí: Legoland - Ulm || Desplaçament amb cotxe: 30 min, 35,6 km
• Tarda: Ulm - Augsburg || Desplaçament amb cotxe: 55 min, 85,6 km

Fischerviertel – catedral – Rathaus – Danubi

 

Podria molt ben ser que Ulm sentís molt més afecte pels pardalets (Spatzen, en alemany) que no pas per Albert Einstein. I és que, tot i que sigui la ciutat on va néixer el físic que va canviar-ho tot, d'ell hi ha poc més que un bust que el recordi; en canvi, les figures de pardals —de totes les mides, totes les formes i tots els colors— omplen les cases i els carrers d'aquesta ciutat de 126.000 habitants, situada a la riba del Danubi i pertanyent a l'estat federat de Baden-Württemberg.

És clar que en realitat tampoc és tan extraordinari que els ulmesos prefereixin els pardals a Einstein:

Albert Einstein va néixer a Ulm el 1879, en una família jueva, però el 1880 es van traslladar a Munic i el 1894 se'n va anar a viure a Itàlia (on llavors ja vivia la família); el 1896, instal·lat a Suïssa, va renunciar a la ciutadania alemanya per evitar el servei militar; el 1915 es va instal·lar a Berlín, i el 1933, a la vista del panorama, va emigrar definitivament als Estats Units. Poca cosa podia quedar d'Einstein a la memòria d'Ulm...

Els pardals, en canvi, és tota una altra cosa: Durant la construcció de la catedral d'Ulm, els ciutadans es van trobar que la biga llarguíssima que havien preparat no passava per la porta d'entrada a la ciutat. I, quan ja es disposaven a tirar a terra un pany de muralla per fer passar la biga, es van fixar que un pardalet empenyia de costat un bri de palla per encaixar-lo al niu.

D'aquesta manera els ciutadans d'Ulm van comprendre que cap llei de la natura els obligava a portar les càrregues de través en els carros. Van disposar la biga longitudinalment en el carro, doncs, i d'aquesta manera la biga va poder entrar a la ciutat sense haver de fer una porta de muralla nova. Déu beneeixi els pardals i la ingènua bondat dels ulmesos...

 

Fischerviertel

Un cop sabut això, d'Ulm cal visitar, de totes totes, el Fischerviertel o barri dels Pescadors, a la confluència del riu Blau amb el Danubi. (Aquest blau que agermana català i alemany mostra, per cert, la influència de les llengües germàniques en la nostra llengua.) Havia estat un barri humil de pescadors i adobers, probablement amb un tuf de vísceres a l'aire que tapava els esperits i allunyava la gent amb ínfules, però ara és un barri deliciós de casetes medievals de verticalitat discutible i teulada punxeguda, entre carrerons capritxosos.

Com en tants països tirant a freds (la temperatura mitjana anual és de 9,1ºC i la mitjana del gener és de 0º), la primavera deu ser una de les grans notícies de l'any. Almenys, això es dedueix de la gran quantitat de flors que omplen balcons i carrers. (De tota manera, tot és relatiu: la mitjana teòrica del juliol és de 18,5ºC, però resulta que els de Naivenir enganxem uns dies més aviat de socarrimar-s'hi.)

També l'aigua del riu Blau, desviada en múltiples canals, s'obre camí entre les cases i la vegetació del Fischerviertel.

Evidentment, amb més d'un recordatori als pardals...

...cases antigues d'aquelles que consideren anodina —molt abans que Gaudí— la línia recta...

...i terrasses amb embarcador abocades sobre la pau dels canals.

En funcionalitat i confort hem avançat tant des del temps dels pescadors i els adobers medievals; en estètica és més discutible...

Catedral

Després del Fischerviertel val la pena adreçar-se cap a la catedral d'Ulm (en realitat, església major). Més que res, per veure en què van invertir els habitants d'Ulm els ensenyaments tan generosament concedits pels pardals. I, amb obres i tot, de seguida entenem que necessitessin la biga més gran que s'hagués tallat mai, perquè el campanar és el més alt d'un temple cristià. No és fàcil ni mirar-ne la punta sense agafar un atac de torticoli ni tampoc enquadrar-lo sencer a la càmera.

 

A tocar de la catedral d'Ulm hi ha el Rathaus (a casa en diríem l'Ajuntament). 

Però, abans d'arribar-hi, mirem-nos encara uns quants motius més de pardals.

Rathaus

El Rathaus és una mostra magnífica de gòtic civil, iniciat el segle XIV i rematat entre el XV i el XVI. Amb profusió de frescos exteriors, teulades historiades i, el dia que el vam visitar, domassos, flors i banderes.

 

 

 

Sembla que l'interior va quedar socarrat en temps de la Segona Guerra Mundial. Però ja se sap que el més important és l'aparença. I, pel que fa a l'aparença, el Rathaus pot presumir d'unes quantes coses.

Per exemple, de rellotges. En té tres: un rellotge convencional, un de sol i un d'astronòmic. I aquest últim és un prodigi de disseny i mecànica antiga, capaç de proporcionar informació sobre quinze paràmetres astronòmics i astrològics a qui sigui capaç de desxifrar-lo...

Situats davant de la façana principal, a plom sota el rellotge astronòmic d'Isaak Habrecht, la plaça del Rathaus es veu així.

I aquesta, finalment, és una de les façanes laterals del Rathaus. Que ja no sorprèn tant quan vens de veure la façana principal. Víctima d'un empatx d'horror vacui, gairebé que hi trobes a faltar alguna cosa...

Danubi

Ulm, però, no s'entendria sense el Danubi. A la ciutat del riu Blau entremig de les cases dels pescadors, el Danubi és un espai relaxant d'aigua que flueix mansament entre ribes amples que parlen de temps de menys calma meteorològica. El riu és navegable per embarcacions petites des de la desembocadura al mar Negre fins aquí, és a dir al llarg de 2.574 km. I dibuixa mig Europa, ja que són deu els estats que el veuen passar, si hi comptem els estats per on passa i els estats d'on és frontera.

I aquí, en realitat, també és frontera. A una riba hi tenim Ulm, la ciutat antiga de l'estat federat de Baden-Württemberg amb el Fischerviertel, la catedral i el Rathaus; a l'altra riba, Neu-Ulm, ciutat moderna de l'estat federat de Baviera.

Ulm es protegia de qui arribés pel riu carregat de males intencions amb una alta muralla medieval que encara ara es pot veure tancant la ciutat. Als peus de la muralla, al llarg de la riba, hi ha un passeig de centenars de quilòmetres per a qui vulgui veure com és el riu més amunt o més avall.

Però el Danubi a Ulm és, sobretot, la Nabada, que per ben poc no arribem a veure. Cada any, cap a mitjan juliol, les aigües del Danubi perden el seu aspecte pacífic i s'omplen al llarg de set quilòmetres del color de desenes i desenes d'embarcacions. Com si fos un carnaval d'estiu, barques decorades amb tots els temes i tots els colors i barques artesanals de navegabilitat dubtosa segueixen el curs de l'aigua, mentre bandes també embarcades fan sonar els instruments de vent i percussió. 

Riu avall, hi ha una guerra de galledes d'aigua sense pietat entre embarcacions, a pesar de tots els que sostenen que els alemanys no saben divertir-se. I no totes les barques que comencen arriben al final surant, perquè es veu que tampoc l'enginyeria alemanya és infal·lible.

Aquí, tot just un indici de la gran festa...

Si Albert Einstein s'hi hagués quedat i hagués pogut viure en aquest temps nostre, molt menys convuls que el que li va tocar viure, potser no hauria valorat tant la saviesa dels pardals com els seus conciutadans d'Ulm. Però hauria pogut fer, certament, passejades ben agradables pel Fischerviertel. I fins i tot hauria pogut completar el seu famós gest de treure la llengua als periodistes amb una bona galleda d'aigua del Danubi entre cap i coll.

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG