Augsburg [Baviera]
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
- Tarda: Ulm - Augsburg || Desplaçament amb cotxe: 55 min, 8
|
Rathaus (Goldener Saal) – Perlachturm – catedral –
biergarten – Fuggerei |
En aquesta part del viatge ens allotgem a la ciutat d'Augsburg sobretot per la seva situació excel·lent, força a prop de Günzburg i Ulm a l'oest, de Munic a l'est i d'Ingolstadt cap al nord i, a més, molt ben comunicada amb totes aquests ciutats, gràcies a l'esplèndida xarxa d'autobahns —les autopistes gratuïtes que travessen Alemanya.
Ara bé, aquest any no visitem Augsburg. La coneixíem ja d'alguns anys enrere, estem lluny del centre i per aquest estiu ens hem posat altres prioritats. I és que Augsburg (siguem clars) no és un número 1 de visita obligada. De fet, més aviat hauríem de dir que és un número 3: és la tercera ciutat més antiga d'Alemanya (fundada tot just l'any 15 aC pels romans) i és també, amb els seus 300.000 habitants (885.000 a l'àrea metropolitana), la tercera ciutat més gran de Baviera, només per darrere de Munic i Ulm.
I, tot i això, hi ha almenys dues coses francament notables que justifiquen dedicar-hi un dia o, almenys, unes hores: el conjunt històric del Rathaus (Ajuntament), la Perlachturm (torre Perlach) i el Dom (catedral), d'una banda, i els Fuggerei, de l'altra. Complementàriament, també es poden visitar la casa de Bertolt Brecht, la casa de Leopold Mozart (també conegut com a Mozart pare) i, és clar, l'immens biergarten que ocupa la plaça (allà on es comenta que mig equip de Naivenir hi va prendre el millor entrepà del món).
Rathaus
Per començar, podem admirar en un dia rúfol l'edifici del Rathaus o Ajuntament, considerat l'edifici més important del Renaixement alemany.
Es va construir entre 1615 i 1624 en substitució de l'edifici gòtic de 1385, alegrement demolit per l'afany modernitzador dels renaixentistes augsburguesos. En aquell temps el poder econòmic d'Augsburg a Europa era considerable i calia que la pedra ho reflectís. I se sap que cada època es mira amb disgust les antigalles i aprecia sobretot el que ha aixecat ella.
Probablement a l'època el trànsit de carros i bestiar de sella no devia contribuir gaire a una contemplació tranquil·la, però almenys no hi havia el perill dels tramvies que ara van passant i repassant per
l'ample rectangle de la plaça. És per això que, un cop apreciat per fora, resulta prudent treure el nas a dintre sense demorar-se més.
L'interior s'estructura en tres grans espais, un per pis (l'Unterer Fletz, l'Oberer Fletz i la Goldener Saal), dos dels quals són visitables: l'Unterer Fletz o pis de baix, amb columnes de marbre i sostre de volta, i, sobretot, la Goldener Saal o sala daurada, que és la joia d'Augsburg.
La Goldener Saal, també de l'època del Renaixement, té una decoració excessiva de pintura i or que fa pensar clarament en la transició cap al Barroc, mantenint encara la llum. Es va dissenyar just acabat l'edifici, per allò de no precipitar-se i poder veure l'efecte que farà el sofà quan ja tens una referència de l'espai.
Amb la Segona Guerra Mundial i les bombes incendiàries, va quedar tan poc del daurat i els frescos que, durant la terrible postguerra, es va reconstruir com un espai purament funcional de plafons de fusta. Però el 1985, coincidint amb el segon mil·lenni d'existència de la ciutat, l'Ajuntament va culminar una reconstrucció fidel fins al més petit detall, basant-se en les imatges i la informació que se'n guardava. I és per això que ara la Goldener Saal torna a tenir l'aspecte sumptuós que havia omplert d'orgull els poderosos augsburguesos del Renaixement.
Quan pagues la mòdica entrada que et demanen, doncs, saps que estàs contribuint a la recuperació de la memòria. Que és una cosa que els mediterranis, així en general, cultivem ben poc i sempre perquè no sigui dit, amb la íntima convicció que el passat són falòrnies.
Perlachturm
Una altra manera de conèixer la plaça sense haver de patir pels tramvies és, sens dubte, enfilar-se fins a dalt de la Perlachturm o torre Perlach.
Aquesta torre, de 70 m d'alçada (repartits en 258 graons que et fan suar la cansalada), ofereix vistes espectaculars sobre el Rathaus del costat, la plaça sencera i, de passada, un bon tros d'Augsburg.
En realitat, la Perlachturm funciona com a campanar de l'església de Sankt Peter am Perlach (d'on pren, és clar, el nom).
La naturalesa de campanar d'aquesta torre es fa evident sobretot quan ets a dalt de la plataforma i coincideix que fan anar les campanes a sobre el teu cap, amb l'excusa d'anunciar a la bona gent de la ciutat que és tal hora o tal altra. Enmig de l'estrèpit, els barrots que tanquen les finestres són un element de seguretat que s'agraeix.
Però bé, el cas és que, un cop ets a dalt de la plataforma, amb les campanes suspeses a sobre el cap, les vistes serveixen per entendre el passat i el present d'Augsburg amb un sol cop d'ull.
El que queda més a la vora són les cúpules bulboses del Rathaus, similars a una ceba, tan apreciades a Rússia i part d'Alemanya. I tan cares a Elias Holl, que les va imposar als patrons que pagaven.
Catedral
Altre cop a peu pla, resulta que ben a prop de l'Ajuntament i la torre de Perlach hi ha la catedral de la Visitació de la Mare de Déu (Hoher Dom Mariä Heimsuchung). És un edifici romànic del segle XI diguem que lleument retocat per donar-hi l'estil gòtic germànic en voga al segle XIV. Fer la foto requereix, una vegada més, no perdre de vista les evolucions del tramvia.
A l'exterior l'edifici, flanquejat per un parell de campanars de 62 m d'alt, combina amb elegància la pedra dels campanars, el blanc de la paret i el vermell de les teules. L'interior és un joc de llum i d'ombra (amb massa blanc per al nostre gust, que els catalans hem convertit en virtut la pobresa de deixar la pedra nua). I la cripta, com totes les criptes, més aviat angoixa per la pesantor de les voltes que aguanten el pes del conjunt i per les tombes que guarden ossades de qui sap quan.
Biergarten
En resum, que una catedral sempre és una catedral i, si el que busqueu és distracció, en trobareu bastanta més en un biergarten. I encara més si a tocar del biergarten hi ha un carrer magnífic de paradetes d'entrepans, frankfurts, pastetes i similars.
És un procediment ben senzill: Tries el que et ve de gust menjar,
...agafes taula (sense problemes entre hores) i ho complementes amb una beguda que hi vagi bé. Que no cal que sigui una cervesa, per més biergarten que sigui.
I ningú no hi dirà res, ni bufarà perquè fas poca consumició, ni trobarà que potser fa massa estona que ocupes taula.
Fuggerei
Però el que singularitza més Augsburg, i el que justifica més visitar-la, són sens dubte els Fuggerei.
És a dir, els habitatges socials de la família Fugger, inaugurats el 1521 i avui (cinc-cents anys després) encara en funcionament. Són els habitatges amb fins socials més antics del món. I només per ells ja té sentit fer parada a Augsburg. Els ho haguessin dit a les grans famílies d'Augsburg, les que pagaven les obres imponents del Rathaus, la catedral o la Perlachturm, que el més admirat serien uns habitatges de pobres!...
A l'època els Fugger eren una de les famílies més poderoses, no ja d'Augsburg sinó d'Europa. Mercants de teixits a l'inici i propietaris de mines i bancs després, van aixecar una de les fortunes més imponents del món tardomedieval. Diuen que ells tenien, de sempre, inquietuds morals. I se sap que no és fàcil amassar un dineral sense deixar un rastre de víctimes pel camí. Fos una cosa, fos l'altra o fossin totes dues, el cas és que Jakob Fugger, el patriarca, l'any 1521 va decidir donar allotjament pel seu compte a més de cent famílies sense recursos.
Devia tenir, és clar, pecats per expiar. Però quines altres fortunes, tenint-ne, han invertit així part dels guanys?
Els Fuggerei s'aixecaven, evidentment, fora de la ciutat. De fet, eren una mena de petita ciutat en si mateixos, amb 140 habitatges distribuïts en carrers i proveïts dels serveis més essencials, com ara l'església. L'entrada al recinte emmurallat, vigilada llavors i ara, és petita i senzilla. Passada l'entrada, ets en un altre món.
I per què es diu que eren, i són, habitatges socials? Doncs perquè, a canvi de l'habitatge, les famílies que hi viuen paguen 88 cèntims l'any. Amb l'afegit de tres pregàries al dia (això sí) per a les ànimes dels Fugger. Començant per Jakob Fugger, és clar, el banquer que potser tenia més d'un compte per saldar amb la Providència.
A més del pagament simbòlic i les pregàries, per optar a un habitatge també s'ha de tenir una antiguitat mínima de dos anys com a augsburguès, necessitar ajuda social i ser catòlic. I la comissió que fa la selecció està encapçalada per un membre de la família Fugger. Tot, com el 1521.
A dintre no només hi ha cases. També hi ha espais verds per relaxar-se, amb l'ajuda de les altes parets que aïllen el conjunt del brogit del món i li donen la pau i el recolliment d'un monestir —o d'un balneari.
Cada casa és un conjunt de dos habitatges independents de dues habitacions i un total de 60 m2, l'un al primer pis i l'altre al segon, amb accés propi des del carrer. Els de la primera planta, a més, tenen una mica de jardí a darrere.
I així, deambulant per carrers de pau i porticons oberts al sol de tarda, s'arriba a un dels dos habitatges museïtzats que es poden visitar:
El primer dels habitatges mostra el mobiliari i les dependències antigues, sense reformar. Fusta fosca, aire auster, simbologia religiosa.
I després d'haver-hi tafanejat tornem per aquests carrers tranquils, puntejats de teulades i plens de verd, en direcció a l'entrada.
L'aire una mica monàstic del conjunt no és gratuït. No es tracta només de l'exigència de ser catòlic i de resar per les ànimes dels Fugger: a més d'això, els habitants dels Fuggerei que arriben a l'entrada vigilada més tard de les 22 h han de pagar una multa de 0,50 €. Perquè no són només habitatges socials sinó que persegueixen, també, les intencions morals que van portar a construir-los, mantingudes amb ben poques variacions al llarg de cinc-cents anys.
Deia Paco Candel que, quan donava diners a un pobre, no li demanava mai que no se'ls gastés en vicis, perquè tenia dret com tothom a una mica d'alegria. Aquí, ja ho hem dit, la filosofia és tota una altra. Però, més enllà de discussions morals, una fortuna invertida així (ni que sigui en part) al llarg dels segles fa pensar que també hi ha, entre els rics, els que estan fets d'una altra pasta. Ni que sigui només en part, i com a mínim, a Alemanya.
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada