Herreninsel [Baviera]
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
- Matí: Augsburg - Port de Prien am Chiemsee || Desplaçament amb cotxe: 1 h 48 min, 169 km
- Migdia: Port de Prien am Chiemsee - Port de Herreninsel || Desplaçament amb vaixell: 15 min
- Cost: 9 € Prien - Herreninsel (4,5 € de 6 a 15 anys) [10,4 € Prien - Herreninsel+Fraueninsel]
- Migdia: Port de Herreninsel - Herrenchimsee (castell) || Desplaçament a peu: 15 min, 1,1 km
- Cost: 9 € (gratuït per a menors de 18 anys) [Inclou la visita al monestir dels Augustinians]
- Migdia: Herrenchimsee (castell) - Port de Herreninsel || Desplaçament a peu: 15 min, 1,1 km
- Tarda: Port de Herreninsel - Port de Prien am Chiemsee || Desplaçament amb vaixell: 15 min
- Tarda: Port de Prien am Chiemsee - Gosau [Àustria] || Desplaçament amb cotxe: 1 h 24 min, 116 km
Port de Prien am Chiemsee – Herreninsel (Neues Schloss Herrenchiemsee) |
Chiemsee és el nom del llac més gran de Baviera (al peu dels Alps bavaresos i amb una superfície de 80 km2, si fa no fa uns vuitanta estanys de Banyoles) i és també el nom del municipi més petit de Baviera, que ha pres el nom del llac.
Aquest minimunicipi agrupa els habitants de les tres illes que hi ha enmig del llac: la Herreninsel (la més gran, amb uns trenta habitants), la Fraueninsel (la mitjana, amb uns tres-cents habitants) i la Krautinsel (la més petita, deshabitada). La Herreninsel, o illa dels Homes, rep el nom del monestir de monjos augustinians que hi havia hagut (reconvertit després en palau reial i, encara més tard, en museu i sala d'exposicions); la Fraueninsel, o illa de les Dones, dita així pel monestir de monges benedictines que encara hi ha, i la Krautinsel, o illa de les Cols, per l'hort que hi tenien les monges a l'Edat Mitjana.
Port de Prien amb Chiemsee
El cas és que totes tres illes estan situades a la part oest del llac, molt a prop l'una de l'altra (no hauria tingut sentit que les monges se n'anessin a cultivar cols a la quinta forca). I el camí més directe per visitar-les comença al port de Prien am Chiemsee, ja que és el més pròxim a les illes i és també el més ben comunicat amb Augsburg i Munic.
De tota manera, també es pot accedir a les illes de Herreninsel i Fraueninsel des d'altres poblacions de la riba oest (Gstadt o Bernau) o des de la riba est, que queda una mica més lluny i requereix, per tant, més estona de trajecte (Seebruck, Chieming o Übersee).
A més d'uns quants punts de partida, també hi ha itineraris i preus múltiples segons el temps de què disposeu: es pot visitar només la Herreninsel (en destaquen, bàsicament, el castell del rei Lluís II i l'antic monestir dels augustinians), només la Fraueninsel (una postal verda de casetes amb el blanc del convent i plats de peix del llac) o totes dues. La Krautinsel, en canvi, reconvertida en pastures, no es visita; ja se sap que sempre interessen més les pedres que les cols.
En tot cas, hi ha una sola empresa que gestiona totes aquestes opcions de port i d'itinerari: Chiemsee Schifffahrt.
A Naivenir anem justos de temps i, per tant, malgrat el nostre conegut afecte pels trens, deixem el cotxe a port.
Hagueu arribat com hagueu arribat, els bitllets del creuer es compren al port mateix de Prien am Chiemsee.
I, a partir d'aquí, comença un viatge d'uns quinze minuts d'una tranquil·litat absoluta per les aigües immòbils del Chiemsee, sense allunyar-nos mai gaire de la costa. Per sota el buc del vaixell, a un màxim d'uns setanta metres de profunditat, la vida marina va fent la seva, més preocupada per les barques dels pescadors establerts a la Fraueninsel que no pas pels creuers feixucs plens de turistam inofensiu.
Les imatges corresponen a l'Edeltraud, el vaixell de 1970 que ens porta a l'illa. Té capacitat per a més de mil persones però, a l'hora que l'agafem (passada la 1 del migdia), resulta francament tranquil. Chill-out, fins i tot.
Herreninsel
Arribem al port de Herreninsel, assolellats i feliços.
Fora del port de Herreninsel, no hi ha gaires dubtes sobre el camí que cal seguir per arribar a Herrenchiemsee, un dels castells que Lluís II de Baviera (Ludwig Friedrich Wilhelm Wittelsbach, el rei Boig) va fer construir durant el seu complex regnat.
També indiquen la ruta les carrosses dels cavalls que van fent pas a pas, carregades amb els que no es poden permetre d'anar-hi a peu, busquen encara més tipisme o senzillament són del gènere de la mandra i defugen la calor.
Herrenchiemsee
En aquest punt, mentre anem seguint a peu els cavalls, és un bon moment per repassar la història de Lluís II, també anomenat el rei Boig i, a la pràctica, l'últim rei d'una Baviera independent. Nascut al palau de Nymphenburg l'any 1845 (vegeu l'apunt del palau, a Munic), Lluís II va començar a regnar el 1864 i va ser destronat per bogeria el 1886.
Encarna com pocs personatges el Romanticisme: bona planta, enamorat del passat, abrandat per somnis de grandesa, inflamat per la música de Wagner (Woody Allen ja va alertar sobre això), habitant d'una infantesa exigent i daurada entre els coixins de Nymphenburg, turmentat i amb un final precipitat i tràgic...
Durant els vint-i-dos anys en què va regnar (dels 18 als 40 anys), va tenir temps per mantenir una relació platònica amb la cosina Sissí, rebutjar el casament amb la germana petita de la Sissí, acceptar quasi a la força una aliança amb Prússia després d'haver-la combatut, mantenir-se solter amb unes quantes relacions homosexuals que el turmentaven, acceptar la creació de l'Imperi alemany el 1870 controlat per Prússia i refugiar-se en les òperes de Wagner, de qui va ser un generós mecenes.
I també va tenir temps de planificar quatre grans castells que havien de plasmar la seva concepció de l'existència i del món i de les ànimes romàntiques:
- Neuschwanstein, un espectacular castell a sobre un penya-segat, copiat per Walt Disney, que té tot el que esperaríem d'un castell. (Al SE de Munic, s'hi arriba amb hora i mitja amb cotxe des d'allà; el vam visitar en un altre viatge.)
- Linderhof, en què destaca sobretot una gruta artificial amb un llac subterrani pensada per a les interpretacions d'òpera i les passejades amb trineu que hi feia en Lluís aprofitant la claror de la lluna.
- Herrenchiemsee (que és on anem ara), una còpia del palau de Versalles que pretenia superar en grandesa i opulència l'original i ser, sobretot, un refugi personal.
- Falkenstein, un castell que només va existir en els plànols perquè tot just se'n van arribar a fer les canonades a sobre un penya-segat.
Lluís II de Baviera sentia autèntica devoció per Lluís XIV de França, el Rei Sol.
Per això uns quants espais exteriors i interiors, jardí inclòs, són una calca de Versalles. (Segons els alemanys, però, amb més pompa i luxe que Versalles mateix...)
L'interior és un xoc. En primer lloc, perquè els alemanys tenen raó que la pompa fa caure de cul a terra...
(Observeu, per cert, que les fotos són de Flickr, perquè resulta que està prohibit fer fotos d'interior en aquestes estances. Com s'ho han fet els autors de Flickr no ho sé, però en tot cas és una qüestió que ja aclariran amb ells els bots alemanys a la captura d'infractors.)
Però en segon lloc, i sobretot, l'interior del Neues Schloss és un xoc perquè resulta que va quedar inacabat. El castell, d'alguna manera, es va ofegar amb el seu creador al llac, el 1886.
Veiem alhora, doncs, la pompa i l'esquelet, com si ens moguéssim per un escenari entre el que veuen els espectadors i el darrere dels decorats.
Entre el tot i el res, també hi ha espai per a les coses a mig fer. Per exemple, un ascensor rudimentari que havia de fer arribar el dinar de les cuines imperials a les estances de l'emperador (veient les dimensions de la plataforma, costa d'imaginar que el menú fos una truita francesa i un gotim de raïm). I una sala de banys, a mig camí entre la piscina i la banyera amb possibles.
El cas és que aquest mig castell té una bellesa estremidora. Fa pensar si tot el luxe i tota l'ostentació no són en el fons una vestimenta primíssima i quasi entendridora de persones tan fràgils i tan ínfimes com nosaltres mateixos, si no més. Humans despullats, carns toves, receptacles de somnis frustrats, éssers risibles.
És clar que, amb unes vistes així, la constatació de la pròpia petitesa deu fer de més bon portar. El verd de la gespa, el passeig d'arbres, els turons, la vela blanca. Com ens consola el paisatge, com ens reconforta la natura, quan ens apareix pacífica i amable...
Sou, si fa no fa, en el punt central de l'illa. Si us ve de gust i teniu temps, podeu allargar encara la passejada cap al monestir dels Augustinians, és a dir el vell palau reial de Lluís II instal·lat en l'antic monestir. Aquí, el 1948, es va escriure la llei que donava naixement a la República Federal d'Alemanya a continuació de la Segona Guerra Mundial.
Es tracta d'un edifici barroc de quatre galeries que tanquen —amb parets blanques de tres pisos, finestres i teulades vermelles— un pati interior amb un jardí de roses. Però avui ja no hi ha ni monjos, ni cortesans, ni polítics, ni militars. Les antigues sales s'han reconvertit en museus que expliquen la història de l'edifici i la història de la Constitució alemanya, mostren sales antigues i pertinences de Lluís II i exposen una cinquantena de quadres pintats a Herreninsel.
El paisatge és deliciós. La sensació de pau absoluta.
I ja només queda anar tornant cap al port, lentament...
...i refer el camí de tornada. Quinze minuts de creuer separen el món paradisíac de Lluís II (el seu refugi inacabat, absurd, bellíssim) del món real que el va destronar i que nosaltres trepitgem i respirem i tampoc trobem tan horrible.
De nou a Prien am Chiemsee, posem rumb a Àustria. Salzburg queda tot just a 48 minuts d'aquí, però, abans d'anar a la ciutat de Mozart, tenim pensat visitar la zona de Gosau, una mica més lluny: estanys, pobles de postal, penya-segats. Un altre lloc on Lluís II hauria fet aixecar un castell d'opereta durant el seu regnat esbojarrat, si també aquelles terres haguessin format part del seu reialme.
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada