El Barcarès [Catalunya Nord]
ITINERARI: CARCASSONA
Dia 1: El Barcarès, Carcassona
- Matí, migdia i tarda: Calella - El Barcarès [Catalunya Nord] || Desplaçament amb cotxe: 1 h 48 min, 164 km
- Vespre: El Barcarès - Carcassona [Occitània] || Desplaçament amb cotxe: 1 h 12 min, 106 km
- Cost de Le village de Noël: 5 € en caps de setmana i dies de festa (2 € entre setmana) [atraccions a part]
- Obertura de Le village de Noël: 1 desembre – 8 gener [aproximadament]
El Barcarès (Le village de Noël: mercat de Nadal, laberint, atraccions, museu de gel, paquebot Lydia, menjar) – Carcassona (aproximació nocturna) |
Le village de Noël
Què fa un poble de costa que viu sobretot del turisme quan se li acaba la temporada d'estiu? Canviar de model per tenir una economia més diversificada i menys estacional és complicat i requereix pensar molt, de manera que el que solen fer a tot arreu els que manen és inventar-se activitats que permetin atreure també el turistam fora dels dies de platja.
En aquesta línia al Barcarès, municipi de la Catalunya Nord (la Catalunya regalada pels espanyols a França el 1659, amb el Tractat dels Pirineus), es van treure un dia de la màniga Le village de Noël —és a dir, 'el poble de Nadal'. El resultat és que gràcies a això el Barcarès té turisme d'estiu i turisme d'hivern: la jugada somiada per tants alcaldes i alcaldesses del nostre país poc donats a pensar.
Aquesta població de quasi sis mil habitants està situada al nord de la costa del Rosselló, a 23 km de Perpinyà (i uns quants menys si poguéssim desplaçar-nos en línia recta). Queda a tocar de l'estany de Salses, o estany de Leucata, i d'altres estanys més petits, perquè tot això havia estat zona d'aiguamolls.
De les quatre barraques originals de pescadors i de les seves barques, d'on sembla que ve el nom de Barcarès, no en queda pràcticament res. I evidentment tampoc no queda res del camp de refugiats que s'hi va obrir el 1939 per acollir els fugitius de l'exèrcit falangista criminal de Franco —segons diuen, un camp de bastant més bon record que els d'Argelers i Sant Cebrià.
Avui el Barcarès (en francès Le Barcarès, deu ser la població que canvia menys de nom) és una agradable població de vacances, abocada a la platja i plena d'urbanitzacions turístiques, residències i restaurants. Com arreu on es mouen calers, sembla que per sota també hi ha alguns negocis poc clars, però això ho tocarem una mica més endavant.
El cas és que el 1999 al Barcarès es van inventar Le village de Noël, amb la lloable intenció de tenir també visitants a l'hivern. Fa més de vint anys, per tant, i a França fa temps que té molt de reconeixement, però a la nostra part de Catalunya la cosa s'ha fet famosa (i molt) tot just els últims anys. El que tenen les fronteres polítiques.
Ara bé, què és exactament Le village de Noël? Sovint es defineix com un mercat nadalenc, encara que més aviat és un gran recinte dedicat a tota la temàtica del Nadal. Del Nadal, s'entén, que han universalitzat entre americans i europeus del nord: boscos d'avets, neu, pistes de patinatge, el pare Noel, llumets de colors, parentel·la del trencanous —el famós nutcracker.
Per començar la visita, el primer pas és deixar el cotxe en algun dels pàrquings gratuïts habilitats a tocar de l'entrada. El segon pas, accedir al recinte, requereix comprar un tiquet a les taquilles que hi ha a l'entrada mateix, a un preu raonable.
A partir d'aquí passem cap a dintre i descobrim que s'hi acumulen bigarradament els avets, el personatge del trencanous...
...les referències al pare Noel i a la seva feina d'il·lusionista
(un pare Noel no sempre idealitzat, potser ens hauríem de preguntar si el sentit de l'humor amb què el tracten no forma part del seu èxit)...
...i encara algun exotisme que no sabríem justificar, si no és per la presència del vermell i el verd, que ja se sap que són els colors que fan Nadal. A la Catalunya francesa (ai) i a la Catalunya espanyola (ai ai).
Com a mercat de Nadal que també és, hi ha unes quantes paradetes de llums, decoracions, jocs, ximpleries artesanes i rampoines industrials.
Amb la possibilitat d'animar-ho amb una mica de menjar a peu dret, que ja se sap que les il·lusions alimenten més els infants que els adults que els acompanyen.
Pel que fa al beure, hi ha és clar la cervesa, però nosaltres trobem més nadalenc un bon got de vi calent aromatitzat, el vi que tant agrada a França i que a la part espanyola (uix) quasi desconeixem.
Al Barcarès hi ha moltes altres coses, però si el que us atreu són els mercats de Nadal i punt, us aconsellem que visiteu la fira de Perpinyà, que queda a tocar. Tot i que també és petita en comparació amb les grans fires de Nadal europees, la situació al costat d'un riu (la Tet), la presència d'una roda de fira entatxonada entre edificis, el Castellet i la il·luminació li donen un encant francament especial.
Potser el que hi aporta un aire més de fantasia i de màgia són les enormes boles de neu de porexpan que et vas trobant una mica pertot al llarg del laberint.
Quan aconseguim sortir del laberint, podem fer cap a unes quantes atraccions; tingueu en compte, però, que pràcticament totes demanen un pagament suplementari al preu pagat a l'entrada.
Per exemple la patinoire, és a dir la pista de gel, que té unes bones dimensions i està feta de gel de debò. En l'inici d'hivern bastant càlid del 2021 això volia dir que els operaris anaven constantment traient de la pista la pel·lícula d'aigua que s'hi formava sense parar. Algun dia s'hauria de parlar de l'eficiència de les pistes de gel descobertes en clima mediterrani.
En tot cas, és un lloc agradable i prou gran, que es pot complementar amb la pista del costat, una llenca de gel circular, pensada per anar patinant en un sol sentit. Per 13 € si sou uns adults de 12 anys o més i per 10 € si teniu menys de 12 anys ho tindreu.
Hi ha altres possibilitats típiques dels parcs temàtics, com ara les cadires voladores. Si sou dels que troben agradable anar fent voltes a gran altura dintre un seient que penja d'un parell de cadenetes, doncs ja ho sabeu.
En una línia similar d'atraccions, es poden citar la pista de quads infantil (7 o 10 € segons el dia, per a 5 minuts) i el tobogan de glaç, de llargada i pendent discrets, que permet fer cinc baixades sobre un flotador per 5 € (o deu baixades per 8 € per als més entusiastes).
D'altra banda, Le village de Noël també s'ha volgut apuntar tímidament a la tendència creixent dels parcs temàtics de combinar atracció mecànica i realitat virtual, amb la intenció d'oferir grans sensacions estalviant espai i maldecaps. Aquí es tracta de seure en el trineu del pare Noel i encasquetar-se unes ulleres especials. D'aquesta manera, es podran recórrer uns quants quilòmetres sobre la neu i assajar d'emprendre un vol perillosament rasant sobre les teulades, sense deixar en cap moment la caseta. Com tota la realitat virtual, és entretingut. 5 € i la plaça al trineu serà vostra.
I, finalment, pel que fa a les atraccions, també s'ha de parlar del museu de gel, una de les últimes novetats a incorporar-se al Barcarès. Es tracta de tota una col·lecció de figures de gel de grans dimensions, transparents i feblement il·luminades amb llums de colors.
Estan distribuïdes al llarg d'un circuit cobert fosc de debò i enmig d'un soroll de compressors considerable (definitivament, el gel i el Mediterrani no es porten gaire bé).
Tenen un to poètic destacable. Sobretot, si aconseguiu abstreure-us de la gentada, el soroll i, sobretot, el fred. Els compressors no entenen de canvis climàtics i la temperatura necessària per no convertir les figures en un toll d'aigua ha d'estar per sota els zero graus. Fareu bé de posar-vos —capa sobre capa— tota la roba d'abric que no hagueu necessitat a fora.
Ah, val la pena remarcar que el museu de gel està inclòs en el preu de l'entrada i no cal pagar-lo a part. A un català com cal, això sempre li predisposa l'ànim a apreciar més positivament la poesia que l'envolta.
Però Le village de Noël no s'acaba aquí. Ens falta, precisament, la seva peça més preuada i, sens dubte, la més espectacular: el paquebot Lydia. L'emblema del parc, present en totes les fotos.
El primer enigma que se'ns pot plantejar és com s'ho va fer el Lydia per quedar embarrancat en una platja nord-catalana. Doncs no va ser casual, ni tampoc un accident: el 1967, un any després que acabés la seva vida útil, el va adquirir una societat que volia dinamitzar aquesta part de litoral. En una obra d'enginyeria remarcable, va caldre construir un canal de 600 m de llargada perquè el Lydia pogués passar i llançar amarres aquí, a 3 m sobre el nivell del mar.
Abans de passar al secà i ser reconvertit en arca de Noè i contenidor d'activitats diverses, el Lydia va tastar durant més de trenta anys tota la sal marina: construït el 1931 a Dinamarca, va navegar primer fins al 1955 per mars australs sota bandera australiana i a continuació pel Mediterrani, ara com a vaixell grec, fins al 1966.
A partir d'aquí arrenca la tercera vida del Lydia, ja clavat en terra ferma: del 1967 al 1980 va servir bàsicament de complex de luxe (casino i restaurants), amb un gran èxit entre la clientela podrida de diners i fama; després la cosa va anar decaient en mans de diversos propietaris.
Finalment, el 2011, el municipi del Barcarès el va adquirir, en estat ruïnós. I el 2014 va començar la recuperació del seu aspecte original, quan no era un casino decrèpit sinó un esforçat paquebot per les mars australs.
Un respecte, doncs, a aquesta estructura de metall finament tallat i al seu venerable rovell.
A coberta destaquen sobretot els animals que, de fora estant, li donen aquest aspecte d'arca de Noè de fantasia. Vistos de la vora, els animals tenen uns quants trencs més que no caldria distribuïts pel cos, probablement allà en el sol d'estiu és més inclement. Però si els mirem amb indulgència fan prou patxoca.
A estribord, la vista és sobre el conjunt del recinte.
També des de l'interior, igualment costat estribord, tenim aquesta mateixa vista...
I, ja que estem a l'interior del vaixell, en el que en diríem una sala polivalent hi trobem un mercat nadalenc d'artesans que permet badar una mica. No és descartable que en una època hi hagués hagut unes quantes taules i el capità presidint-ho tot a l'hora dels àpats, però ara mateix no hi ha rastre de tatuatges mariners, renecs oceànics, tabac de mastegar i somnis de sirenes.
Finalment arribem a les estrelles de l'interior del Lydia, que són un grup de feliços ietis cantaires. Sincronitzen moviments i afinen sorprenentment les veus per enfilar cançons nadalenques d'arreu.
Parlant de ietis i reprenent el tema inicial de les corrupcions, no està de més saber una mica d'història moderna del Barcarès: resulta que Monsieur Alain Ferrand i Madame Joëlle Iglesias-Ferrand, exparella, s'han anat succeint a l'alcaldia del Barcarès des del 1995 fins avui, tot just amb un petit parèntesi. El 1995 va començar l'Alain, que ho va passar el 1999 a la Joëlle arran d'una condemna judicial per la gestió dels seus casinos. I el 2012 ella li va tornar l'alcaldia per fer front, al seu torn, a una condemna per conflicte d'interessos. El 2020 canvia una mica la situació: l'Alain i la Joëlle es presenten tots dos com a alcaldes des de candidatures diferents. Guanya ell i continua com a alcalde, surfejant per sobre acusacions i condemnes de frau fiscal i falsificació documental.
I els ietis, feliços, canta que canta cançons de Nadal.
Després d'haver-ho vist i tastat una mica tot, és un bon moment per entaular-se. Des d'aquest punt de vista, cal reconèixer que Le village de Noël no té competència per terres catalanes. En una terrassa elevada amb estructura de fusta i vistes al recinte, s'acumulen uns quants llocs amb taules i bancs emmarcats per avets blancs de Nadal.
La situació és fantàstica.
.JPG)
I, per poc que us agradin les galettes (les creps salades de fajol, mmm) i les creps (les dolces de postres, pse), la nostra recomanació és aquesta. Una creperia molt i molt digna.
Per cert, al llarg del recinte hi ha plantades per terra algunes cabines de telecabina que ofereixen els seus bancs a qui vulgui refugiar-s'hi. Del fred (si és que amb el canvi climàtic encara queden dies freds). O de l'empatx de Nadal i gent del village, en cas que en tingueu necessitat.
Carcassona (impressió nocturna)
Al vespre, abans de sopar i després de la visita a Le village de Noël (ara ja està vist i no caldrà tornar-hi), aprofitem que per Nadal es fa fosc molt aviat per fer una primera visita nocturna al conjunt fortificat de Carcassona. L'hotel on ens estem queda a cinc minuts a peu, de manera que hi ha temps de fer la visita i córrer després cap a taula.
La Cité, o ciutat fortificada de Carcassona, és una esplèndida fortificació medieval, restaurada al segle XIX per l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc i declarada patrimoni de la humanitat el 1997. Ja vista de lluny impressiona.
Cal dir que a Viollet-le-duc se li ha retret que amb la reconstrucció imposés a Carcassona un estil més del nord de França que d'Occitània, fet especialment visible en el coronament en punta de les torres (que ara resulten, vaja, tan indestriables de la imatge de Carcassona). Ho deixarem per als que hi entenen, però tal com està d'efecte en fa, i molt.
Però, passat el pont llevadís que permet franquejar el primer cinturó de muralles, s'imposa la rotunditat de la pedra medieval polida a la manera de Viollet-le-duc.
Els carrers quasi buits de la Carcassona de nit, amb la il·luminació habitual sumada als motius nadalencs, desprenen a parts iguals encant i malenconia. Medievalisme de novel·la.
També arribem a temps de veure obertes botigues de productes alimentaris típics, amb aquestes piles de llaunes de colors (sardines, verats, patés) tan cares als francesos...
A les parets del castell de Carcassona, aixecat al mig de la fortalesa, es van succeint motius i colors diversos projectats amb la tècnica del mapatge. Impressionant la il·lusió que arriba a crear el mapatge.
I després d'això ja anem tornant cap a l'hotel, entre imatges que tenen exactament els colors, la disposició i la textura d'una pintura romàntica. La mica de plugim hi ajuda. Vista de nit, Carcassona promet. Ara caldrà veure-la de dia...
(Textos complementaris: Carcassona)
ITINERARI: CARCASSONA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada