Cellers Augustus Fòrum

ITINERARI: COMA-RUGA I EL VENDRELL

Dia 1: Cellers Augustus Fòrum, El Vendrell

• Matí: Calella - Cellers Avgvstvs Forvm || Desplaçament amb cotxe: 1 h 28 min, 125 km
• Migdia: Avgvstvs Forvm - Coma-ruga || Desplaçament amb cotxe: 12 min, 4,9 km
• Cost: 22,5 € per cap (17 € de 9 a 17 anys)

Cellers Avgvtvs Forvm

Uns quants dels mals que tenim són culpa (segons diuen) de la domesticació de la botànica i la zoologia que van fer els neolítics: del sedentarisme i de l'abundància de menjar que van liquidar el paleolític ens venen el mal d'esquena i el greix; de la convivència amb els animals en vam treure unes quantes malalties que abans no teníem, i a sobre la selecció dels vegetals per fer-los produir més va comportar l'eliminació de tot de propietats que falta ens feien. 

Al llarg dels segles hem continuat aquesta domesticació de la natura, fins a arribar a una de les accions més inútils: la vinya. El que ens cal per sobreviure del matí al vespre és tenir una ampolla d'aigua a mà i no un got de vi. Quina necessitat hi ha, per tant, de dedicar hectàrees, anys i esforços a aquesta plantació supèrflua?

Però no hauríem de criticar les vinyes. En realitat, són innecessàries gairebé totes les coses que fem els humans, i pocs paisatges hi ha més relaxants que una colla de ceps afilerats sobre la terra. A més, quin producte hi ha que reculli tant l'essència de la terra com la recull el vi? El vi és la saba del món. La vinya és la imatge i la cultura del Mediterrani. 

El Penedès és terra de vinyes i de cellers. A tocar de Coma-ruga n'hi ha dos de molt destacables, que comparteixen el caràcter familiar i la voluntat de singularitzar-se. Només que els camins triats per cadascun són ben diversos: els Cellers Avgvstvs Forum complementen el vi amb vinagres d'altíssima qualitat; a Albet i Noya (visitat en aquesta altra excursió [EN ELABORACIÓ]) només fan producció ecològica...

Cellers Avgvstvs Forvm

Els Cellers Avgvstvs Forvm es posen a la feina en els anys 80 del segle XX i treuen el nas al món el 1989, amb el primer vi comercialitzat. Des de llavors el negoci s'ha diversificat cap als vinagres i els olis, però continua en mans del mateix visionari que el va engegar.

Les vinyes principals estan situades a sobre la calçada de l'antiga via Augusta, la gran via que van obrir els romans (en part sobre una via ibèrica) per connectar Cadis amb els Pirineus, al llarg de tot el País Valencià i tot Catalunya. Als Pirineus, la via Augusta enllaçava amb una altra via romana, amb l'objectiu de tenir una via ràpida que portés de la península itàlica a la península ibèrica. Les autopistes de l'època.

El nom Avgvstvs Forvm ve del tram de via Augusta que queda sota les vinyes. Tots els noms de vins es basen en el nom del celler (Augustus Xarel·lo, Augustus Chardonnay, Agustus Trajanus, etc.) i totes les vinyes juguen també amb la nomenclatura romana.

Per cert, no patiu si us costa pronunciar avgvstvs: En llatí clàssic la v servia per representar la u (la nostra u  i també la u entre vocals que, en les llengües romàniques, va acabar donant la v baixa). És a dir que un romà clàssic que sabés llegir veuria avgvstvs forvm i ho llegiria augustus fòrum. No cal complicar-se la vida, doncs...

La visita guiada comença aquí, davant de les vinyes situades a 3 km del Mare Nostrum dels romans i, per tant, ventilades per la brisa marina. El guia avisa d'entrada que no pensa revelar si, treballant les vinyes, s'han trobat alguna vegada restes de paviment romà... (Ah, ja que hi som, els romans no es consideraven europeus sinó mediterranis. Per ells casa seva eren les ribes mediterrànies d'Europa, d'Àsia i d'Àfrica; en el fons, qualsevol lloc on hi hagués una calçada empedrada, un circ, una vinya i el llatí, fossin del color que fossin els que hi habitessin.)

A l'Avgvstvs Forvm tenen 10 hectàrees de vinyes, amb poca profunditat de terra i poca pluja. El vi i el vinagre que en surten, per tant, tenen una elevada concentració.

Després d'una ullada a les vinyes la visita continua al soterrani, on s'acumulen les botes entre parets decorades amb motius d'inspiració romana.

Tot queda dintre la mateixa família, que és la mateixa que va crear el celler i el va anar fent créixer des de la vinya original: la propietat, la gestió de les vinyes, l'alquímia dels vins i els vinagres i fins la decoració de l'espai.

A fora, sota un cobert, hi ha unes botes ovoides de ceràmica que volen reproduir amb mitjans moderns i molta tecnologia el que els grecs i els romans van descobrir probablement per casualitat: que una estructura de ceràmica arrodonida, sense superfícies planes interiors, afavoreix l'envelliment del vi perquè assegura una circulació constant.

...però el que domina i de molt, és clar, són les botes tradicionals, que s'acumulen en tots els espais aprofitables.

Sens dubte, el que distingeix més Avgvstvs Forvm és l'elaboració de vinagres, als quals dediquen una atenció específica. El propietari (sempre ell) es va formar a Mòdena, on el vinagre no és un accident o el resultat del pitjor vi sinó un producte exquisit, que requereix una carretada d'anys d'elaboració i ciència i un consum moderadíssim. El que us venen als supermercats com a vinagre de Mòdena —assevera amb contundència el guia— no té res a veure amb un vinagre de Mòdena. Ni pel gust, ni pel preu, ni per la quantitat que us en poseu a l'amanida.

L'estrella dels vinagres és el Flavivs (Flàvius). Després de passar-se vint anys a dintre d'una bota abans de ser embotellat, ja té dret a ser considerat l'estrella, la veritat.

Les gotes de vinagres que diposita amb un comptagotes en el revers de les mans dels visitants demostren aquesta inesperada paleta de gustos del vinagre. I la distància sideral amb els vinagres industrials venuts com a vinagre de Mòdena.

La sortida a l'exterior, amb aquella alegria dels efluvis del vi que desprenen les botes, ens fa prendre consciència de com les botes, la vinya i la casa configuren un sol paisatge a Avgvstvs Forvm. Aquest:

La visita s'acaba al menjador. El guia (un alemany establert a Catalunya que parla un català excel·lent, per cert, com tots els estrangers residents a Catalunya) ens distribueix per taules i ens dona instruccions. Hi ha una claror de dia ennuvolat. La paret de vidre ens separa de les molèsties del món exterior, però no ens aïlla gens de la seva bellesa. En el fons, també l'interior i l'exterior són el mateix.

La visita clàssica dona dret a un tast de vins i vinagres (amb most per als menors d'edat), però la visita que hem triat proposa un maridatge de vins i formatges. El guia ens suggereix que partim els quatre formatge en sis trossos, de manera que els puguem maridar tots amb cadascun dels sis vins que serviran. Començant pel brie, com a formatge més suau, i anant pujant en intensitat formatgera, com fan els francesos.

Quan porta cada nou vi, el guia explica quines propietats té, demana amb quina combinació de formatge ens ha agradat més el vi anterior i ens dona el seu parer d'enòleg gurmet d'escola alemanya. 

El gust pel detall, pertot, és exquisit.

En fi. Dues hores després d'haver començat, entenem més per què els neolítics van decidir fer parada i fonda en la vida itinerant dels paleolítics i posar-se a cultivar la terra i a estabular ramats: perquè un visionari en trànsit devia tenir l'al·lucinació d'una copa de vi negre i una fusta de formatges al davant. 

I explica, també, per què els romans van posar tant d'interès a unir la península ibèrica amb la península itàlica per mitjà de la via Augusta: perquè, després de plantar vinyes per les ribes de tot el Mediterrani, van veure les possibilitats que oferia la terra eixuta a prop de mar del Penedès.

(Textos complementaris: El Vendrell)

ITINERARI: COMA-RUGA I EL VENDRELL