Prada de Conflent [Catalunya Nord]
- Matí: Prada de Conflent
església de Sant Pere – Pau Casals – Pompeu Fabra |
Dediquem el matí a fer una volta per Prada de Conflent (Prades, en francès). Ens la coneixem d’altres vegades, o sigui que ens limitem a reveure-la. De Prada destaquen sobretot la situació, la tranquil·litat, els serveis i el simbolisme per als catalans, que en fan un excel·lent camp base.
Pel que fa a la situació, s’aixeca davant del Canigó, a prop de tot i a tocar del monestir de Sant Miquel de Cuixà. La tranquil·litat es viu en el centre mateix i sobretot en els carrers més apartats, de vil·les amb jardins selvàtics o cuidats que combinen la tradició catalana i l’arquitectura francesa. Pel que fa als serveis, hi ha grans supermercats, bars i restaurants i comerços de tota mena. I el simbolisme es deu al fet d’haver estat terra d’acollida de Pau Casals i de Pompeu Fabra (que desitjaven, malgrat l’exili, continuar vivint en terra catalana) i de ser cada estiu la seu de la Universitat Catalana d’Estiu.
El centre és agradable i els dimarts i dissabtes (no pas els divendres com avui) és dia de mercat.
Val la pena arribar-se a l’església de Sant Pere (Saint Pierre) per veure-la. Diuen que té un dels millors retaules barrocs de França —però se sap que la nostra època no valora gaire el Barroc.També hi descobrim un trompe-l'oeil (o enganyatall) tan acurat com aquest, amb pintor i Pau Casals compartint balcó:
Perquè la figura internacional de referència de Prada, evidentment, és Pau Casals, que el 1950 hi va inaugurar el festival que porta el seu nom (bé, en realitat Pablo Casals; el simbolisme que han anat prenent els noms segurament és posterior). Fins llavors s’havia negat a continuar fent gires pel món, com a expressió del seu rebuig al colpista Franco, de manera que el món de la música va decidir que, si el volia veure, havia d’acudir on era ell; així va néixer el Festival, que encara continua.
La revista Descobrir proposa un itinerari d’homenatge al mestre Pau Casals. Afegiu-hi, només, l’hotel Hostalric i el seu jardí de les glicines, on a Pau Casals li agradava dinar, i tindreu un panorama força complet de com hi va viure.
Finalment, amb relació a Pompeu Fabra, menys internacional però sens dubte una de les figures principals de la catalanitat, podeu veure des de fora la casa on va viure i on va morir (per desgràcia, molt abans que el malparit del General Franco), situada al número 15 del carrer dels Marxants. És una casa tradicional, permanentment tancada, humil. L'exili, llavors i ara, sempre ha estat complicat.
La zona on hi ha la casa de Pompeu Fabra és de les més interessants de Prada. Carrers antics, arquitectura arcaica, cases de debò.
També es pot visitar la tomba de Fabra al cementiri, però cal dir que els que fem els Viatges de Naivenir no som uns apassionats dels cementiris. Tothom té les seves coses.
I a Prada de Conflent hi trobareu, per aquí i per allà, rastres evidents de catalanitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada