Estany de les Abelletes (GrandValira [sector Pas de la Casa]) [Andorra]
- Tarda: Castell de Querbús - estany
de les Abelletes [Andorra] (excursió
a peu: 1 h) || Desplaçament amb cotxe:
2 h 30 min,
- Vespre: Estany de les Abelletes -
Llorts || Desplaçament amb cotxe: 47
min,
Acabat el dinar, en una taula de pícnic al costat del castell de Querbús, ens dirigim ja cap a Andorra, concretament a l’estació d’esquí Grandvalira (sector Pas de la Casa), que és on arrenca el sender cap a l’estany de les Abelletes. És a dir, l'excursioneta que volem fer com a primera fita en terres andorranes.
La carretera que seguim per Occitània, des de Cucunhan, és tan dolenta que ens mirem amb suspicàcia el Tom-Tom. No es tracta que l'asfalt estigui en mal estat o faci molt de pendent, sinó que és inversemblantment estreta en bona part del recorregut. No hi ha carrils dibuixats, però dos cotxes no hi cabrien ni de broma. Fins i tot ens trobem travessant una gorja, amb els marges que s’aixequen a tocar mateix de l'asfalt i amb uns quants túnels excavats a la roca viva. Empassem saliva. És un miracle que els vehicles que ens topem, ben pocs, estiguin situats exactament en punts un pèl més amples, que permeten posar la roda al marge i passar fregant-nos sense necessitat que ningú s'estimbi.
La crònica automobilística continua ja a Andorra, en la pujada cap a l’estació Grandvalira (Pas de la Casa). El temps empitjora ràpidament i podem practicar l’encesa i l’apagada de llums antiboira de davant i darrere. Però continuem, perquè recordem com ens va agradar aquesta miniexcursió l’any passat.
Aparquem com uns veterans al capdamunt del pàrquing de l’estació d’esquí, que és d'on surt el sender. I ens posem a caminar seguint el recorregut del tobogan amunt amunt. No té pèrdua, és qüestió de pujar sense travessar el riu i sense deixar-se intimidar per la boira.
La pujada és dreta i fa esbufegar. Però, amb tot just
Aquí el temps és quasi assolellat. Hi ha una faixa de boira artísticament situada en un extrem, una tartera que hi baixa, dos pics de pedra que recorden els Encantats.
La riba oposada pertany a França, de manera que, quan hi arribem fent la volta, saltant de pedra en pedra en algun punt, ens trobem que hem entrat en territori francès sense necessitat de passaport covid. Bé, en realitat tampoc ens el van demanar al Pertús... (Però sí en la visita a les caves Byrrh.)
Completem la volta a l’estany i tornem al cotxe. Abonem 1’85 € perquè s’aixequi la barrera del pàrquing, que no deixa que una hora o altra hauríem de recollir les claus de l'apartament de Llorts (a tocar d'Ordino) i, a més, la boira torna a baixar.
No ens estranyaria gens que l'estany de les Abelletes fos l’estany d’alta muntanya amb millor relació esforç/recompensa. Un imprescindible de l'entrada a Andorra per dalt, evitant els embussos i l'estrès d'Andorra la Vella. Però potser és preferible arribar-hi passant pels Angles, com l'any passat...
ITINERARI: CATALUNYA NORD I ANDORRA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada