Museu Casa d'Areny-Plandolit i Museu Postal (Ordino) [Andorra]

ITINERARI: CATALUNYA NORD I ANDORRA

Dia 8: Sant Martí de la Cortinada, Ordino (Museu Casa d'Areny-Plandolit, Museu Postal)

• Matí: Sant Martí de la Cortinada - Ordino (Museu Casa d’Areny-Plandolit, Museu Postal) || Desplaçament amb cotxe: 6 min, 3,2 km 
• Cost: 5 € (gratuït amb carnet jove) [Museu Casa d'Areny-Plandolit]; gratuït amb l'entrada anterior [Museu Postal]
• Migdia: Ordino – Llorts (restaurant apartaments La Neu) || Desplaçament amb cotxe: 8 min, 5-9 km
• Tarda: Llorts – Calella (per la collada de Toses) || Desplaçament amb cotxe: 3 h 53 min, 251 km

Museu Casa d'Areny Plandolit – Museu Postal

Acabada la visita a Sant Martí de la Cortinada continuem cap al Museu Casa d’Areny-Plandolit, que és l’habitatge reconvertit en museu de la família un temps més poderosa d’Andorra, amb forts lligams amb la burgesia catalana del Modernisme i la reialesa espanyola de sempre. La família, també, que manegava l'extracció i la forja del ferro a Andorra i que decidia, per tant, quines mines li resultarien rendibles i quines no i quins homes talp podien continuar i quins se n'havien de tornar cap a casa (vegeu La Mina de Llorts). Aquí descobrirem com vivia el senyor baró.

La primera prova que cal superar (menys evident del que sembla) és trobar la taquilla. L'entrada a l'edifici porta directament als jardins sense haver vist cap cartell i cal voltar la casa i agafar el passadís per trobar-la. 

I comencem la visita, pensada per evidenciar el pas progressiu del casalot pagès original a un palau a l'altura del senyor baró i la senyora baronessa. D'entrada, el celler i altres dependències bàsiques, que devien ser similars en unes quantes cases andorranes de possibles. 

L'escala funciona com un element de transició cap a un altre món, molt més opulent i cada cop més allunyat de la pols i de la terra. 

Imagineu que és època de covid o similar i us trobeu confinats a casa. Tant per tant, tenir-hi una sala polivalent apta per a múltiples usos, oi? La classe mitjana probablement pensaria en unes pel·lícules, una pantalla de videojocs o una taula de dòmino, però la classe alta sempre ha estat més d'esgrima i de boxa  —parlem d'abans que la boxa fos l'ascensor social de la xusma, s'entén.

La cuina la farem gran. Rústica, perquè al final mongeta o faisà tot s'acaba cuinant més o menys igual, però francament gran.

El menjador, com a norma bàsica, ha de ser agradable. Recollit, elegant i, si pot ser, amb una vaixella regalada per l’emperadriu Sissí.

Una mica de saló per fer-hi la copeta o el cafè. Òbviament amb retrats dels membres més distingits de la família, un escaquer acolorit amb ales autèntiques de papallona, un gos dissecat a la llar de foc i un reliquiari d’or. Igual que en qualsevol casa pagesa andorrana, vaja. 

I ja només queda la xavalla:

Que si l’habitació i la sala privada de la baronessa, 

 

l’habitació i la sala privada del baró,

una cadira (de la baronessa o del baró, què diríeu?), 

la capella privada del baró i la baronessa (és que només faltaria ser barons i no tenir una mica de privacitat, la veritat). 

I la gran biblioteca especialitzada en religió i taxidèrmia. Ah, la religió i la taxidèrmia, els grans temes que sempre han preocupat la humanitat!

Les habitacions infantils no són visitables, possiblement perquè l'única escala que hi accedeix és massa estreta en temps de covid. Ara, almenys això serveix perquè a la taquilla ens hagin rebaixat l'entrada a la meitat. Uns catalans sempre saben trobar motius d'alegria en qualsevol cosa. 

Però els rics, ho sabem, també ploren: 

- En primer lloc, la primera dona del baró Guillem d’Areny-Plandolit, Dolors Parella i Fivaller, baronessa de Senaller, va ser assassinada a Barcelona, camí del Liceu, per Blas Durana, coronel de l'exèrcit espanyol platònicament enamorat d'ella (i, segons sembla però no diuen al museu, fins a un cert moment i un cert punt correspost).

- En segon lloc, Guillem d'Areny-Plandolit va impulsar la reforma que va permetre votar a tots els caps de casa andorrans, i no només els caps de les cases més riques com s'havia fet fins llavors. Gràcies a això, va ser nomenat síndic, equivalent al president del nou Parlament, diguéssim. De moment, tot vent en popa, ara que tornem a estar casats i ens hem recuperat del cop de l'assassinat de la primera dona (a l'enterrament de la qual no va assistir, per cert). Per desgràcia, a continuació va voler impulsar per la força l’obertura d’un casino francès a Pas de la Casa, i això no va agradar gaire als caps de casa andorrans que havien començat a votar. Els va agradar tan poc, que el baró es va haver d’exiliar a l'estranger i ja no va poder posar mai més els peus al seu casalot palau d'Ordino. 

En una sola vida, tenir-ho tot i clavar-se la gran patacada. Això, en canvi, no els devia passar als miners de la Mina de Llorts, perquè ja hi podeu pujar de peus que no van arribar a tenir mai res de propietat que no fos una malura. 

Els jardins de la casa, vistos una altra vegada al final de la visita, conviden a reflexionar-hi.

A continuació visitem el Museu Postal, aprofitant que és allà mateix i que queda inclòs en la mateixa entrada. 

És tot just una sala amb elements diversos lligats al correu (segells, saques, esclops, porta de cotxe). I, sobretot, un audiovisual desactualitzat però interessant que ressegueix la història moderna d'Andorra de la mà del correu. Des dels traginers o qualsevol persona de bona voluntat que recollia les cartes abans de traslladar-se a una altra població fins a la unió de Correos i la Poste, que es va acabar, com sempre, fent pagar el correu intern (que de tota la vida que havia estat gratuït a Andorra).

Andorra Europa. Andorra Europa. No ens direu que no és bonic.

Posem punt final al viatge al restaurant dels apartaments La Neu. Situat a sota els apartaments, fins ara només l’havíem fet servir per proveir-nos de pa i crosants de xocolata al matí. Però avui és l’últim dia i ens permetem dinar-hi. No és barat (no baixareu dels 20 € per cap i podeu enfilar-vos molt per sobre), però és exquisit. Tot decorat, a més, de Nadal com si estiguéssim a l’interior d’una botiga Kathe Wohlfahrt. Amb bon gust i una mica abans del kitsch, per entendre'ns.

 

Sens dubte, el millor punt final per a la sortida a la Catalunya Nord i Andorra del viatge d'aquest any. 

I, malgrat tot, la malenconia que tenen sempre els finals. Perquè, a partir d’aquí,  als que fem els Viatges de Naivenir ens toca pujar al cotxe, posar el climatitzador en marxa i, quilòmetre darrere quilòmetre, anar venint.

ITINERARI: CATALUNYA NORD I ANDORRA