Sant Martí de la Cortinada (La Cortinada) [Andorra]
- Matí: Llorts - La Cortinada (Sant Martí de la Cortinada) || Desplaçament amb cotxe: 4 min,
L’últim dia d’un viatge, i ja la tarda del penúltim, prenen sempre un to de malenconia. És igual que s'hagin fet moltes coses o que quedin encara un grapat de dies de vacances a casa. Aprofita'l, doncs. Endarrereix la tornada al llarg del dia. Deixa't per fer aquest últim dia activitats que puguin agradar-te. Ja tindràs temps després de consolar-te pensant què t'ha aportat el viatge...
Comencem el matí a la cantonada. O, més ben dit, a la Cortinada, concretament a Sant Martí de la Cortinada, l’església del poble de la Cortinada —que és el primer baixant de Llorts, a tocar de dits.
Vist de fora, Sant Martí de la Cortinada és una església d’un romànic primitiu, que faria pensar en la vall de Boí si no fos... Si no fos aquest absis enganxat a la façana, a la punta oposada del campanar. A banda de l'edifici adossat a l'exterior. Mhm. Sospitós, no?
Està aixecada al marge de la carretera, en una agradable extensió de gespa amb espai per descansar la ment i deixar-hi el cotxe. També hi ha el cementiri amb una paret de nínxols, que ja se sap que segles enrere la mort era a tot arreu i, per tant, no feia cap nosa. A part, qui millor que Déu per ocupar-se'n, dels morts estimats.
El guia que ens convida a entrar és un jove andorrà que fa calés a l’estiu fent visites gratuïtes a càrrec del diner públic. (Aquesta notable iniciativa andorrana d'esglésies obertes, cultura accessible i joves guanyant-s'hi la vida que no hi ha manera que copiem.)
I vet aquí que a l'interior s'explica l'absis que vist des de fora ens neguitejava: de camí cap al Barroc, els cortinencs o cortinaires de l'època hi van adossar la nau central i múltiples capelletes i van convertir l’església primitiva (que tenia una petita nau i un gran campanar romànic) tot just en l’entrada; l'absis primitiu ara és la primera de les múltiples capelletes laterals de l'edifici.
Encara molt més tard, els cortinencs van decidir retirar el mobiliari barroc de l'absis primitiu i repicar-ne les parets fins a deixar a la vista els fragments de frescos originals, de quan era una esglesiola romànica i harmònica.
Amb alguns detalls que poc tenen a veure amb la religió.
A les capelles, a més, destaquen les reixes forjades de quan la Ruta del Ferro funcionava a tot drap.
Tot plegat (romànic, barroc, forjats, bancs) és un contrast impactant. I l’evidència, una vegada més, que el nostre gust artístic es decanta molt més cap al Romànic que ens hem construït (pur, simple, buit, ben allunyat de l’original) que no pas cap al Barroc (daurat, atapeït, manierista, asfixiant), que ha tingut la desgràcia d'arribar-nos tal com era realment.
Aquí s'aprecia amb nitidesa el sistema d'Ikea de fa uns segles per convertir una església coquetona de pocs metres quadrats en un temple barroc com Déu mana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada