Parc natural de la vall de Sorteny [Andorra]
- Matí: Llorts - parc natural de la vall de Sorteny (excursió a peu: 2h
15 min) || Desplaçament amb cotxe: 12
min,
sender del Grau de la Llosa – jardí botànic – Estripagecs – refugi borda de Sorteny – planell del Quer – mirador del Grau de la Llosa |
«Fa uns anys», ens explica la propietària dels apartaments on ens estem, sense especificar quants, «a Ordino es va fer un referèndum per decidir si s’obria la carretera amb un túnel fins a França, que hauria costat relativament poc.» El resultat del referèndum va ser aclaparadorament negatiu. Els habitants de la parròquia d’Ordino no van voler convertir la seva carretera en una zona de pas entre Andorra i França, encara que els negocis hi poguessin guanyar; van preferir salvaguardar la tranquil·litat de la vall mantenint-la oberta per una única banda, cap a Andorra la Vella. I, seguint aquesta línia de preservació, l’octubre de 2020 la vall d’Ordino va ser declarada reserva natural de la biosfera per la Unesco.
Doncs bé, el parc natural de la vall de Sorteny és segurament la màxima expressió del conservacionisme d’Ordino. S’hi arriba amb el cotxe carretera amunt, poc abans de la desviació cap a l’estació d’esquí. De seguida hi ha una barrera on t’obliguen a pagar peatge per passar (4€ per tot el dia). La noia de l’entrada ens demana què pensem fer al parc, i assenteix satisfeta quan l’informem que volem accedir al refugi i al planell del Quer. A dintre el parc ens informaran, diu.
Passem el control, bastant més estricte que el que tenen instal·lat a la frontera. I ens trobem que el pàrquing, en contra del que ens pensàvem, no queda just a continuació del control sinó que encara cal fer un o dos quilòmetres més en cotxe per una carretera. La vall de Sorteny, doncs, és una zona estranyament apartada del món.
Encara que també cal reconèixer que, enmig del santuari de Sorteny, el primer que ens crida l'atenció és una raresa mecànica amb molta porta i tretze places. Un Defender 147, diuen els experts.
Bé, l’excursió del
planell del Quer que hem triat és la més curta i planera de les proposades al web (també es poden fer ascensions a
pics i la visita d’un estany). Es tracta d’una caminada circular de 2 h 15 min, aproximadament planera. (Aproximadament, perquè puges
Comencem recorrent la pista, fins que un cartell ens indica el sender del Grau de la Llosa, que va pujant al costat del riu. De fet, pista i sender acaben portant al mateix lloc, però no és fàcil competir amb un sender ombrejat i fresc amb instrumentació aquàtica.
El sender del Grau de la Llosa ens porta finalment al jardí botànic, que reprodueix en parterres ínfims espais naturals d’Andorra (vegetació de tartera i de prat alpí, per exemple) i també classificacions dels humans (plantes comestibles, plantes medicinals).
Un jardiner redreça cartells, apila pedres, assegura els brots i endreça aquesta petita obra d'art sota la mirada atenta de l’Estripagecs. Que és una escultura de ferro (és clar) que reprodueix a gran escala els barrots tradicionals de les finestres andorranes per protegir les cases dels lladres que vestien gec.
Un gegant, ara, per aquí no t'hi passa. Almenys, si porta gec.
Després s’arriba al refugi borda de Sorteny. Que es diu refugi borda però hi podeu fer pensió completa, amb una cuina que es presenta d'altura i una ampla terrassa amb vistes i amb pinta de solàrium.
I, encara que no tingueu intenció de fer-hi nit ni de tastar-hi la gastronomia d'altura, val la pena que us hi fixeu perquè just aquí arrenca el corriol que s'enfila sota el sol fins al planell del Quer. Puja puja.
El planell del Quer que dona nom a la ruta és això:
El rètol no hi és perquè sí, sinó que indica un extra de deu minuts de camí cap al mirador del Grau de la Llosa, esplèndid, just allà on la muntanya s'acaba abruptament i et permet abocar-te a la vall.
A partir d’aquí no hi ha més secret que baixar per un corriol francament dret i amb múltiples llaçades (s’entén que el sentit de l’excursió sigui aquest i no l’invers) fins a l’aparcament.
Enmig de la vegetació exuberant,
amb una zona final de taules de pícnic ombrejades i separades les unes de les altres que, francament, es presten a recuperar forces.
Sorteny sembla que vol dir 'plana de les bruixes', però cal dir que de bruixa no n'hem trobat cap. Ah, què hi farem, tot es perd.
O potser de nit, qui sap, quan ja no hi ha humans que segueixin itineraris i la gent de bé del refugi i fins i tot els estripagecs dormen profundament...
ITINERARI: CATALUNYA NORD I ANDORRA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada