Mirador solar de Tristaina (estació d'esquí Ordino Arcalís) [Andorra]
- Tarda: parc natural de la vall de
Sorteny - estació d’esquí Ordino Arcalís (mirador solar de Tristaina) || Desplaçament amb cotxe: 16 min,
telecabina – telecadira – port de Creussans – mirador solar – pic de Cabanyó –Arcalís 91 |
Poques vegades a la vida se'ns ofereix la possibilitat de veure la mateixa realitat des de dos angles oposats. Ho intentem, però sovint les pells dels altres fan de mal habitar i acabem entenent el món exclusivament des del nostre punt de vista.
En aquest cas, però, ho podrem fer. Ahir vam esfetgegar-nos pujant a peu fins als estanys de Tristaina i vam albirar (minúscul) l'anell del mirador solar de Tristaina, instal·lat al pic de Creussans; avui pujarem al mirador solar i veurem, molt més avall, els estanys de Tristaina. I tots els altres paisatges que el mirador pugui oferir-nos.
I és que, després d'un matí posant el nas —i els peus— en la natura tal com seria si etc., reservem la tarda al mirador solar. S'ha de dir que, com a activitat, és bastant més relaxant:
- Cotxe fins a l’estació d’esquí Ordino Arcalís
- Telecabina des de l’aparcament mateix
- Transbordament del telecabina al telecadira
- 10 minuts a peu per un caminet fàcil però capritxós
En termes econòmics, pujar i baixar trajecte complet són 20 € per cap (17 € en cas de família, sembla, perquè és el que ens cobren no sabem ben bé per què). Hi hauria l'alternativa de fer-ho a peu, però és que les vistes del telecabina i el telecadira són espectaculars, la tècnica té el seu encant i, desenganyem-nos, cal humor per cobrir tant de desnivell a peu quan t'ho posen així de fàcil. A més, a Viatges de Naivenir tot viatge d'estil vagament ferroviari, sigui terrestre o aeri, agrada.
O sigui que agafem el telecabina a les 14.45. És una hora esplèndida, perquè no hi ha ben ningú. Ahir al matí, en canvi, vam sentir comentar que hi havia dues hores de cua. L'ascensió és bonica i aparentment pausada, d’uns deu minuts de durada. Enmig del silenci, que ja se sap que els motors que fan girar els cables estan instal·lats a les estacions.
Després d'haver-nos pujat amb una suavitat impecable, el telecabina 14 gira a l'estació superior i es prepara amb l'eficiència habitual a transportar més viatgers en el seu interior de dos bancs encarats.
Ara bé, per agradable que sigui el viatge amb telecabina, és incomparable amb el del telecadira, que és llarguíssim (20 min), en alguns moments a una altura considerable de terra i sempre amb una sensació de llibertat insuperable, gràcies al fred i una punta de vent. En el fons deu ser una mica com la diferència entre anar amb cotxe i anar amb moto.
I això que comencem amb un dels fills profetitzant-nos amb insistència que la cadira es despenjarà i ens morirem tots, que al final li haurem de donar la raó perquè comprovarem que era una idea nefasta pujar-hi.
Un telecadira que baixa buit sempre ajuda a donar suport a les teories més pessimistes...
...i, el que és caure, s'ha de reconèixer que de vegades sí que es veuen coses que han caigut.
Però a partir de la meitat o així es convenç que no es pot descartar del tot la possibilitat que l'estructura sigui prou resistent. I les cares de pel·lícula de terror acaben sent (o ho eren des del principi, nano?) un recurs per amenitzar-nos el viatge. Joventut...
En tot cas, la profecia no es compleix (almenys en el trajecte de pujada). Arribem sans i estalvis a l'estació superior del telecadira, en el port de Creussans, i comencem a resseguir el camí que puja fins al pic, al límit amb França. És allà, al cim mateix, on hi ha instal·lat des de fa tot just tres setmanes el mirador solar.
Les vistes són fantàstiques des del camí mateix que hi porta, carenant entre valls.
El mirador solar consisteix en una estructura en forma de balcó circular aguantada només per tres pilars sobre l'altiplà del pic (2.701 m), per minimitzar-ne l’impacte ecològic. Això, i el color del ferro, li proporcionen una sorprenent sensació de lleugeresa.
Un dels pivots, a més, s’aixeca molt per sobre de la passarel·la i funciona com l’agulla d’un rellotge solar, amb una precisió sorprenent. Sempre, és clar, que aconseguiu detectar on és l'ombra. Seguint el consell del noi que hi fa el manteniment amb un potet de pintura i controla que ningú faci ximpleries, descobrim que el millor és posar la mà a la barana per detectar l'ombra. Posats a fer, preferible que no sigui en un dels punts acabats de repintar...
La vista és magnífica cap a tot arreu, però especialment cap a la banda de Tristaina i els tres estanys. Avui els veiem des d'una altra perspectiva, des de la ubicació oposada, empatitzant amb l'elegant mirador solar.
A la vista de com el mirador s’integra magníficament en el paisatge, enriquint-lo sense perdre-li el respecte, costa de creure que puguin ser només els diners el que separa els catalans dels andorrans. (Tampoc passarem per alt que el pressupost del projecte va ser de 450.000 €.) De tota manera, el valor de la tradició i la importància del paisatge no els donen els calés.
Desfem camí en direcció a l'estació superior del telecabina,
passem per davant del ramal que porta a l'estació del telecadira i seguim recte en direcció al pic de Cabanyó (2.732 m), que queda allà mateix. Un pal indicador ens fa saber que estem al límit entre els estats d'Andorra i de França —que ells sí que en tenen, d'estat.
Aquí el mirador és d'un altre estil i acabes molt abans de fer-hi la volta.
Ara sí que ja només ens falta tornar al telecadira, amb molta més tranquil·litat d'esperit que abans.
I, just al començament de la baixada amb telecabina, descobrim l'escultura Arcalís 91 que abans ens havia passat per alt. Símbol de la perfecció i l'art dels humans i alhora finestra al paisatge, diuen al web.
Què és millor, doncs: fer l'excursió dels estanys de Tristaina, com vam fer ahir, o agafar transports fins al mirador solar, com hem fet avui? Sens dubte (com sempre) la resposta és fer-ho tot, per intentar veure la realitat des dels màxims punts de vista possibles. No hi ha una sola veritat, ni tan sols la nostra.
(Textos complementaris: Estanys de Tristaina)
ITINERARI: CATALUNYA NORD I ANDORRA
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada