Munic [Baviera]: Els carrers
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
Dia 7: Munic (carrers, parcs, museus)
- Matí: Augsburg - Munic || Desplaçament amb cotxe: 1 h 8 min, 79
|
Gärtnerplatz – Viktualienmarkt (maibaum) – Marientplatz (Altes Rathaus, Mariensäule, Neues Rathaus [Glockenspiel]) – Sankt Peter – Alter Hof – Hofbräuhaus – Leopoldstrase – festa tradicional |
Munic són paraules majors. Capital del land de Baviera, és la tercera ciutat més gran d'Alemanya (darrere Berlín i Hamburg), tot i tenir uns quatre-cents mil habitants menys que Barcelona. Seguint la comparació amb la capital de Catalunya, Munic reparteix els seus habitants en 310 km2 pels 101 de Barcelona, i tot plegat fa que la densitat de població aquí sigui gairebé quatre vegades més petita. I es nota.
L'essència d'una ciutat sol concentrar-se en el nucli antic, que actua com un imant d'activitats i passejades, i Munic no és una excepció. Al revés, de fet: muniquesos i muniqueses presumeixen que el seu centre és de veritat, que no és només per als turistes o per als dies laborables sinó que és l'espai on ells mateixos passen les hores festives marcades per l'estatut dels treballadors.
Podríem optar, per tant, per agafar el metro i treure directament el cap a la Marienplatz per respirar aire muniquès a ple pulmó, però a Naivenir preferim anar descobrint a poc a poc quin és l'esperit d'una ciutat. I per això, i també perquè l'apartament on ens estem queda fora del centre però no pas lluny, ens hi anem acostant a peu. Travessem avingudes amples, zona arbrada, edificis als quatre vents de poques plantes d'alçada.
Gärtnerplatz
A partir de la Gärtnerplatz, però, la zona residencial amable s'acaba i la ciutat es va concentrant.
És una plaça cuidada i agradable, res d'espectacular, però amb la gràcia que fa ben bé de frontera.
Viktualienmarkt
Des d'aquí estem tot just a cinc minuts del Viktualienmarkt, és a dir el mercat de les vitualles. Exactament així, perquè viktualien i vitualles venen del mateix plural amb què els romans anomenaven els aliments.
.JPG)
Al mig del Viktualienmarkt hi ha plantat un maibaum, l'arbre de maig aixecat el primer dia de maig, igual que a tants altres llocs d'Europa, per celebrar l'explosió de la natura i la força de la vida amb l'arribada del bon temps. Aquí, però, el maibaum no pot amagar el gust per la decoració artesanal quasi nadalenca i, evidentment, no té cap intenció d'amagar els colors blanc i blau de l'estat de Baviera. Acolorit i alegre, actualment és sobretot un motiu de festa i d'orgull bavarès, que només de veure'l fa pensar en gerres de cervesa i balls d'Oktoberfest seguint la música de les bandes.
Ara ja estem només a quatre minuts de la Marienplatz, que és el cor de Munic. Els carrers que hi porten, girant com giren els carrers que seguien traçats de muralla, ja ens van preparant.
Marienplatz
I llavors la plaça, que és un ampli rectangle convertit en un nus de carrers i de transports públics, amb l'Altes Rathaus (Ajuntament Vell) en un costat i el Neues Rathaus (l'Ajuntament Nou) al costat oposat.
L'Altes Rathaus és del segle XV i el cert és que té molt bona pinta. Tot i això, s'ha de tenir en compte que el que veiem és una macedònia de reconstruccions diverses, l'última (del segle XIX) deutora del gust medievalitzant dels romàntics. El campanar és autèntic del segle XII, però, i formava part de les fortificacions de la muralla.
Els somnis arquitectònics que miren cap a un temps passat, quan estan fets amb estil, poden tenir prou gràcia (per exemple, el pont del carrer del Bisbe de Barcelona i el seu aire també fingidament gòtic). El problema són els deliris ideològics basats en interpretacions de la història falsejades i anacròniques: el 9 de novembre de 1938 Goebbels hi va pronunciar el discurs incendiari que va acabar provocant la Kristallnacht (la Nit dels Vidres Trencats). Alemanya són aquests contrastos, que els alemanys, almenys, van saber assumir amb responsabilitat i vergonya acabada la guerra. Indemnitzant les víctimes, condemnant durament el nazisme en tots els àmbits, especialment en l'educació. Convertint-lo en un estigma execrable. Si fa no fa, com Espanya amb el franquisme.
Entre tants edificis grandiosos, ja és curiós que fos la Mariensäule (la columna de Maria, la marededéu daurada carregada amb el nen Jesús en braços), el que va donar nom a la plaça: la Marienplatz, o plaça de Maria.
Però deixem-nos d`històries: a la Marienplatz s'hi ve bàsicament per veure el Neues Rathaus (que ja hem vist darrere la columna de Maria). En aquest cas es tracta d'un segle XIX en tota regla, de neogòtic autèntic, grandiós i exuberant, que volia testimoniar la potència de les ciutats alemanyes de l'època i, concretament, de Munic. I a fe de Déu que ho van aconseguir.
La façana principal del Neues Rathaus fa pràcticament 100 m de banda a banda, és a dir com un camp de futbol dels grans. Un edifici així, a Catalunya, no ens hi cap. A cap plaça.
És clar, l'emoció és relativa. Al capdavall parlem de figures mecàniques de principis del segle XX, sense efectes especials ni electrònica. Uns ibèrics del país del costat ho resumeixen d'una altra manera, en un estil molt patri, quan les trenta-dues figures han tornat a lloc: "Que mierdaca", conclouen. Bé, sí, potser tampoc hauríem hagut d'esperar una batalla de Star Wars amb un fons de croma. De manera que preferim fer veure que no els hem entès ni hi ha res que ens hi relacioni. Total, ells tampoc ens han volgut entendre mai a nosaltres.Que la Marienplatz és el cor de Munic ho demostra també que sigui l'escenari dels grans èxits esportius. Del Bayern de Munic, per exemple. Entre això i els dos ajuntaments encarats, el paral·lelisme amb la plaça de Sant Jaume és inevitable. Poseu-hi un fotimer de metres quadrats més, traslladeu-hi la catedral de Barcelona com a façana més similar i ja ho tindreu.
Sankt Peter
A dos minuts de la Marienplatz hi ha l'església de Sankt Peter (Sant Pere), que sembla que és el punt a partir del qual es va originar la ciutat de Munic. Originàriament del segle XII, restauracions i modificacions successives han deixat irreconeixible qualsevol traça romànica. Però els visitants no hi van a veure què queda de l'edifici original; hi van a saludar l'Alter Peter (el vell Pere, perquè ens entenguem); és a dir, el campanar.
A l'Alter Peter s'hi pot pujar. Amb 300 graons i posant-hi cames, arribareu a la plataforma d'observació, situada a 56 m sobre la plaça. Diuen que és el millor punt d'observació de Munic, però també caldria dir que és ben estret i que pot tocar fer una bona cua per arribar-hi.
O sigui que passem a les vistes. Sobre la Marienplatz i voltants, sempre que donem a voltants un sentit francament ampli.
Després de les escales i les estretors del campanar de Sankt Peter es posa bé estirar mínimament les cames. I, per fer-ho, tenim l'Alter Hof, tot just a quatre minuts a peu.
Alter Hof
Construït el 1255 per Lluís II, l'Alter Hof va ser la residència oficial de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Lluís IV, el seu fill. (Que no el va succeir directament, perquè en el Sacre Imperi el càrrec d'emperador no era hereditari sinó que responia a una elecció entre els candidats electors, evidentment pertanyents a les famílies més poderoses de l'Imperi.)
Travessat l'arc, s'accedeix a una plaça interior, flanquejada per les diverses ales de l'edifici. La blancor de la pedra, d'una bellesa austera i polida, impressiona. Ara bé, cal tenir en compte que això, com bona part del centre de Munic, és una reconstrucció a consciència feta després de la Segona Guerra Mundial. Es van reconstruir dos dels cinc cossos que tenia, els més espectaculars, mentre que els altres edificis que conformen el pati són moderns, per més que se'ls endevini la voluntat de no trencar gaire l'estil.
Hofbräuhaus
I, després de tanta pedra —reconstruïda, inspirada en el passat o realment antiga—, s'agraeix una mica de parada. Un mos, un trago gola avall, un canvi d'impressions, una consulta al mòbil. Exactament per a això es va construir la Hofbräuhaus, autoanomenada la taverna més coneguda del món. En tot cas, una de les més grans segur que sí que ho és.
Amb les voltes del sostre profusament decorades, els llums penjats i les taules i els bancs de fusta a banda i banda del passadís central, l'aspecte és imponent.
De tota manera, la visita als enormes lavabos (que fan pensar més aviat en els lavabos d'una estació de servei d'autopista) et fa adonar que potser s'hi menja bé però que aquí, sobretot, s'hi beu. I en quantitats considerables.
A la sortida encara podreu treure el nas a la botigueta inclosa en el mateix edifici: marxandatge de la Hofbräuhaus (amb franquícies a uns quants llocs del món, per cert), cervesa pròpia i els bierzeichen, que és la seva pròpia moneda.
Un bierzeichen dona dret a un litre de cervesa (pas mal) consumit en qualsevol moment del futur, encara que entremig hagi pujat el preu de la cervesa. Un català cerveser ho consideraria, sens dubte, una inversió de futur.
I recordem, de passada, que a Alemanya la cervesa es consumeix sobretot en litres, amb unes gerres enormes, o com a molt mínim en mitjos litres; qualsevol quantitat per sota del mig litre farà probablement que us mirin amb suspicàcia i una certa commiseració. Gairebé millor que tireu cap a una coca-cola.
Ara bé, Munic són també, és clar, els edificis moderns, les grans avingudes, els parcs i els museus. Pel que fa als parcs i als museus, en parlem en apunts separats.
Leopoldstrasse
Però, pel que fa a les avingudes, no està mai de més recórrer almenys un tros de la Leopoldstrasse, una de les grans avingudes de Munic que funciona també com a artèria principal del barri de Schwabing (el barri de Gràcia muniquès, és on hi ha l'Englischer Garten).
A banda de carrer principal, la Leopoldstrasse també serveix perquè a partir de la tarda s'hi treguin a pasturar les millors muntures, aquelles que faran voleiar cabelleres i girar els caps.
De tota manera, com totes les grans ciutats històriques, Munic té múltiples racons i detalls que val la pena descobrir badant pels carrers...
Festa tradicional
Ara bé, una de les coses més destacades de Munic són les festes tradicionals. Si teniu sort, podreu veure una desfilada de cavalls i carrosses de botes guarnits amb flors i els colors bavaresos pel centre de la ciutat. Portats per homes i dones vestits amb les robes típiques.
També és cert que, en general, fa la sensació que als muniquesos i les muniqueses els costa poc desempolsar de l'armari les faldilles llargues, els velluts i les armilles...
Haureu d'estar atents, això sí, si no voleu acabar amb el nas pintat...
Però qui s'hi enfadaria amb un pobre pallasso que se us atura al davant, suca el dit a la bossa de cendra que porta i us pinta amb un somriure tan ample que desarma?
Que s'hi fa una mica d'enveja la naturalitat amb què es viuen a Munic les tradicions? Doncs la veritat és que sí. Nosaltres, se sap, ens mirem les nostres tradicions amb un mig somriure acomplexat, posem una cara condescendent de què hi farem davant dels que s'hi llencen amb entusiasme i hi participem, si ens hi veiem obligats, amb ben poques ganes. I l'última cosa que faríem a la vida és tenir a l'armari una muda de pantalons de vellut, faixa i barretina o de faldilla, maneguins i ret. En el fons és el nostre provincianisme, sempre acovardit per la possibilitat de no ser prou cosmopolita.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada