Eichstätt [Baviera]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 8: Ingolstadt, Eichstätt

• Matí: Ingolstadt - Eichstätt || Desplaçament amb cotxe: 29 min, 27 km

Residenzplatz – Fürstbischöflihe Residenz – Markplatz – Altmühl

Es diu que la mida no és el més important. Que fer-ho dependre tot de la mida és una anàlisi masculina de poca volada. En el cas de les ciutats, hi ha evidències d'aquesta afirmació: tenir més extensió o més habitants no garanteix ni més satisfacció als que hi viuen ni tampoc més alegries als visitants ocasionals. Vaja, que no hi ha una proporció directa entre les dimensions i el nivell de vida o entre les dimensions i la quantitat de punts d'interès.

Posem per cas Eichstätt. Aquesta petita ciutat del nord de Baviera, disposada a banda i banda del riu Altmühl, no arriba als catorze mil habitants —encara uns quants menys que els vint mil de Günzburg. És una xifra que al Maresme superen, per exemple, Calella, Pineda, Premià de Mar o Tordera, que no tenen (reconeguem-ho) un gran impacte visual sobre el turistam. Eichstätt, per contra, és una joia de Barroc senyorial que ha sobreviscut fins avui.

Però, és clar, a diferència de Calella, Pineda, Premià de Mar o Tordera, Eichstätt va ser la seu d'un Fürstbischöflihe ('príncep bisbe') del Sacre Imperi Romanogermànic des del 745 fins al 1802. Un príncep bisbe feia de bisbe i de príncep sobre el territori que tenia encomanat, és a dir que era el màxim governant civil i religiós del territori. Es preocupava de l'observança de la religió i, de passada, de fer ostentació del seu poder per demostrar qui tenia la paella pel mànec. 

Per exemple, la magnificència de Salzburg (vista en aquest mateix viatge) s'explica pel govern sense límits, també durant segles, dels prínceps arquebisbes. Evidentment, els prínceps arquebisbes de Salzburg eren molt més poderosos que els prínceps bisbes d'Eichstätt, però la base és la mateixa. (Per cert, l'últim príncep bisbe que queda al món és l'arquebisbe de la Seu d'Urgell, ja que manté el poder temporal —ara ja honorífic— sobre Andorra.)

Residenzplatz i Fürstbischöflihe

La ciutat s'organitza al voltant de la Residenzplatz (plaça de la Residència) de la foto anterior. I, al seu  torn, la Residenplatz orbita al voltant de la Fürstbischöflihe Residenz (residència del príncep bisbe, per entendre'ns).

Construïda a principis del s. XVIII, la Fürstischöflihe Residenz es va donar per acabada el 1727.

Actualment s'ha reconvertit en un edifici administratiu públic, ocupat per despatxos diversos. Es conserva, això sí, una bonica sala noble, la Spiegelsaal (sala dels Miralls), arreglada com a sala de conferències, que es fa servir per a esdeveniments culturals amb un mòdic preu de lloguer.

Tornem a la Residenzplatz. És una plaça empedrada feta d'un cercle d'edificis barrocs senyorials que acompanyen la Residenz. I al mig de la plaça hi ha una font d'àngels bufadors barrocs que devien fer les delícies dels Fürstbischöflihes quan sortien a fer el vol amb tota la pompa catòlica.

Els carrers propers a la Residenzplatz mantenen la mateixa estructura circular de la plaça. Fa pensar en una vila emmurallada. Però, al capdavall, tot el que fossin línies corbes agradava als esperits barrocs.

A poc a poc els carrers van canviant la pompa episcopal per un pintoresquisme de façanes tortes i desalineades, amb porticons tancats o mal oberts i plantes un punt selvàtiques.

Com es pot observar en la foto anterior i en aquesta, hi ha uns quants vestits bavaresos tradicionals que van Eischtätt amunt Eischtätt avall. Però ningú sembla sorprendre-se'n gaire, ni ells (aparentment) se senten gaire més engavanyats que si anessin amb la roba d'oficina o amb una samarreta i uns texans. 

Markplatz

I al final, vagis per on vagis, acabes arribant a la Marktplatz o plaça del Mercat,  que per l'itinerari més curt està tot just a quatre minuts mal comptats de la Residenzplatz. Si la Residenzplatz és el cor barroc d'Eischtätt, la seva essència conservada molt més enllà del Barroc, la Marktplatz és l'espai de vida. Que no deixa que aquí hi viuen catorze mil persones i hi ha, a més, una universitat. 

Detall de bavaresos mirant-se el món amb una curiositat cansada des de la terrassa.

Tants vestits bavaresos fan pensar en els comentaris que va provocar veure el Guardiola vestit de bavarès a l'Oktoberfest, quan entrenava el Bayern de Munic. Evidentment, a la Marktplatz no va fer somriure tant com a Catalunya.

Que no sigui que al final la cosa rara siguem nosaltres i la nostra ànsia de ser ultramoderns, aquesta por atàvica de ser titllats de folklòrics...

Altmühl

Com en tota ciutat situada a la riba d'un riu, cal anar a fer un cop d'ull a l'aigua per tenir la sensació d'entendre-la més bé. L'Altmühl (riu del Molí Vell, un nom molt adequat a un riu que travessa una ciutat) és un riu de plana, ample i d'aigües tranquil·les. Més donat a la vida quieta que atribuiríem a altres èpoques que a l'estrès postmodern.

I no gaire més. Eichstätt és famosa també per les seves pedreres, on s'han trobat uns quants fòssils d'arqueòpterixs, un animal volador del final del Juràssic, que no acaba de quedar clar si era un dinosaure que tirava cap a ocell o un ocell que venia de progenitors dinosaures. La idea, en tot cas, és que no devia dominar el vol com un gavià però que un cop d'ala de tant en tant sí que el podia fer. El fòssil d'arqueòpterix més ben conservat, procedent de les pedreres d'Eichstätt, es pot visitar a Berlín.

Finalment, a la carretera, l'últim dels prínceps bisbes assenyala alhora cap a dalt i cap a baix, com si reclamés alhora el seu paper de mitjancer amb el món celestial i la possessió d'aquesta part del món terrenal. O, si ho preferiu, la propietat del Willibaldsburg, el seu castell, que queda enfilat a mig turó, i la propietat de la ciutat, que quedava per sota els seus desdenyosos finestrals.

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG