Ingolstadt [Baviera]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 8: Ingolstadt, Eichstätt

• Matí: Augsburg - Ingolstadt || Desplaçament amb cotxe: 1 h 15 min, 77,5 km

Kreuztor – Liebfrauenmünster (catedral) – Altes Rathaus (Ajuntament) – Audi Forum Ingolstadt

Tot aficionat a l'automòbil té clar que Ingolstadt és la ciutat d'Audi, igual que Munic és la ciutat de BMW. Però Ingolstadt, de fet, té altres coses que justifiquen aturar-s'hi, encara que no es porti la benzina al cap: com a ciutat important de Baviera (la cinquena més gran, amb més de cent trenta mil habitants) i una de les residències dels antics ducs de Baviera, té un centre històric destacable. A més de l'acadèmia de medicina on l'entranyable Victor Frankenstein va anar muntant per peces el monstre que portava el seu nom i la seu de Media Markt.

Kreuztor

Comencem per la ciutat. L'entrada a la ciutat vella és fa per la Kreuztor, una porta fortificada que és tot el que queda de la muralla medieval (una mica com el Castellet de Perpinyà). 

La Kreuztor, construïda amb maons perquè resultaven molt més resistents a les canonades que la pedra, s'ha convertit en un dels emblemes d'Ingolstadt.

A través dels arcs de la Kreuztor, ara desprotegits de cap batent que talli el pas als enemics, s'entreveuen façanes de colors clars i teulades vermelles, tan bavareses, alineades al llarg de la Kreuzstrasse.

Si ens girem enrere, veiem la façana posterior de la Kreuztor. Que ja és més un marc que una porta.

Liebfrauenmünster

Al fons d'aquest mateix tram de carrer hi ha la Liebfrauenmünster (catedral de la Mare de Déu), construïda entre 1425 i 1525 en estil gòtic alemany. En destaca la teulada de dos vessants molt dreta entre les dues torres, que no estan orientades com la façana sinó amb una curiosa disposició romboïdal. 

Sembla que les dues torres havien de ser molt més altes i havien d'acabar amb altes teulades punxegudes. Però fins i tot els alemanys deuen tenir errors de càlcul en el pressupost, o corrupcions, o canvis de criteri, sobre la marxa, perquè al final les dues torres van quedar toixarrudes, massissotes i capplanes.  

Altes Rathaus

A cinc minuts de la catedral hi ha l'Altes Rathaus (o Ajuntament Vell), que tanca una de les cares de la plaça de l'Ajuntament. La torre més alta és visible des de lluny, al final d'una tirallonga de teulades dretes i façanes barroques o esglaonaes.

L'Altes Rathaus és un edifici de 1882, que agrupa, amb estil del Renaixement alemany, quatre edificis anteriors. Fora d'època?, pintoresquisme?, pastitx? Psí, però el resultat és francament espectacular.

Al voltant d'aquest nucli antic, quatre carrers i placetes de postal.

Els comerços, siguin del tipus que siguin, s'anuncien amb cartells de ferro forjat i colors que mantenen el to volgudament medievalitzant.

Altres punts de visita possible són els següents:

• Asamkirche Maria de Victoria: Església d'exterior discret i un interior barroc que provocaria malsons als amants de l'estil zen.

• Alte Anatomie: Edifici plàcid de barroc tardà, que acull un museu històric de la medicina i un jardí de plantes medicinals. Fa uns quants anys, però, potser no era tan plàcid, perquè és on Mary Shelley hi va situar l'amable Victor Frankenstein quan cosia i recosia peces per crear un ésser viu del no-res (un monstre, al final, als ulls dels contemporanis). Tenint en compte que era una acadèmia de medicina, és bastant fàcil d'imaginar-hi una taula de dissecció de marbre blanc, d'aquelles que canalitzaven la sang perquè no fes nosa mentre en Victor anava muntant.

• St Matthäuskirche: Va ser la primera església protestant de Baviera. L'exterior és neogòtic i l'interior modern, amb aquesta sobrietat protestant que posaria els pèls de punta als constructors de l'Asamkirche Maria de Victoria... 

Audi Forum Ingolstadt

Però, es miri per on es miri, Ingolstadt és la seu d'Audi. Com en el cas de la BMW (al final d'aquest apunt), Audi exhibeix el seu present i el seu passat en un edifici i un museu que vol estar a l'altura dels seus productes: cotxes cars, refinats i pensats per conduir de pressa. Molt de pressa, però sense riscos. 

De tota manera, després d'uns inicis prometedors i alguns anys anodins, no va ser fins cap als anys 80 que Audi es va tornar  a posicionar com una marca refinada, tecnològica i abocada a l'esport. 

Però si us agraden els cotxes, l'arquitectura o la gastronomia —fins i tot si us agrada només una d'aquestes coses—, fareu bé de visitar l'Audi Forum. Així, mentre duri la visita, viureu a cost zero l'experiència del món Audi: Vorsprung durch Technik (més o menys, 'avançar amb la tecnologia').

Ara, si no us fa res pagar, podeu contractar la visita guiada o desdinerar-vos alegrement a la botiga o al restaurant —unes opcions francament interessants.

L'edifici impressiona arquitectònicament. Per l'arquitectura de vidre de fora...

...i per la tecnologia de dintre. Per exemple, aquest ascensor enorme que et va fent desfilar una successió de cotxes davant dels ulls com si fossin models d'escalèxtric. L'interior és un devessall d'espais diàfans i de claror.

La història de la marca arrenca, d'alguna manera, l'any... 1899. 

D'alguna manera, però. En realitat, el que va començar el 1899 és la història de l'empresa Horch, a Colònia, fundada per August Horch. El qual, per temes diversos, el 1909 va marxar de la seva empresa i va crear una segona empresa de cotxes, també anomenada Horch. Els tribunals el van obligar a buscar-se un altre nom, i va ser llavors que va optar per Audi ('escolta' en llatí, exactament el mateix que significa Horch en alemany). 

Més endavant (el 1932), la Horch, l'Audi i, ja que hi estaven posats, també la DKW i la Wanderer es fusionen i creen Auto Union, amb l'escut de quatre anells tan característic, un per marca; tot i això, les quatre marques funcionen amb certa independència. El 1965 la Volkswagen compra Auto Union i el 1969 l'ajunta amb NSU i passa a denominar-la Audi-NSU. No és fins al 1985 que tot plegat es converteix en Audi i punt i es torna a dedicar als grans cotxes...

El mateix orgull dels quatre anells fundadors en dues èpoques ben diferents.

En resum, que, malgrat mèrits innegables, no és la marca automobilística amb una història més esplendorosa. I, astuts, els que han preparat l'exposició treuen el màxim partit d'aquest espai esplèndid i diàfan per dissimular-ho fent lluir cadascun dels models que presenten.

Un model NSU històric, per als més fanàtics. 

Finalment, també hi ha l'apartat competitiu. Audi va tenir una primera època de grans èxits esportius... 

...i després, ja en els anys 80, va revolucionar els ral·lis amb l'Audi Quattro, el primer model de tracció total (que no és aquest).

En una de les lluites més romàntiques de l'automobilisme, l'Audi Quattro va perdre una primera batalla èpica contra el Lancia Rally, amb una línia infinitament més esportiva i elegant i encara amb dues rodes motrius. Però un any més tard la lògica tecnològica de l'enginyeria es va imposar definitivament. Audi no és emoció, però sí màxima eficiència.

Hi ha també elements explicatius.

Per exemple, per ensenyar les diferències de motricitat entre la tracció posterior, la tracció anterior i la tracció a les quatre rodes en un pendent extrem. 

O un model que mostra l'anatomia d'un cotxe amagada sota la xapa que li fa de pell.

I un esquema de les idees clau que configuren la marca Audi. 

Si heu arribat fins aquí, fareu bé de manegar-vos-ho perquè el final de la visita us coincideixi amb l'hora de dinar. Més sobri que un model Audi, molt més econòmic però estranyament també selecte...

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG