Hallstatt [Àustria]
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
- Tarda: Dachstein Krippenstein Seilbahn - Hallstatt || Desplaçament amb cotxe: 1 h 33 min, 79 km
- Vespre: Hallstatt - Gosau || Desplaçament amb cotxe: 17 min, 13,7 km
Hallstatt (Hallstätter See, Marktplatz, església Evangèlica) |
Hallstatt és una mostra de l'èxit i el fracàs alhora de la protecció que ofereix la Unesco als espais que considera que han de ser patrimoni de la humanitat. Aquest poble de 778 habitants, esclafat entre la riba del llac Hallstätter i les estribacions del Dachstein, va entrar amb força a la llibreta dels viatgers del món el 1997, amb el reconeixement de la Unesco. Amb tanta força que el 2012 se'n va inaugurar una rèplica a la Xina i que el 2018 va rebre un milió de visitants (concentrats sobretot durant els seus estius temperats i plujosos).
En contrapartida a les conseqüències negatives, el cert és que es tracta d'un espai molt i molt cuidat. Amb façanes de colors rosats i grocs i blaus, geranis als balcons i heures enfilades a les parets, cafès romàntics, botigues coquetones i carrers empedrats, i sense cap barca amb motor de combustió que es mogui pel llac —per no trencar la serenor de l'aigua.
Sigui com sigui, no costa gaire d'entendre que aquest poble fos declarat patrimoni de la humanitat: No és només la seva situació en la mica de península abocada al llac, amb les muntanyes de fons i l'església de punta afilada tan característica; hi ha també l'aïllament en què va viure durant segles, l'explotació de les mines de sal des del Neolític i les restes importantíssimes que s'hi han trobat, fins al punt de donar nom a una cultura cèltica (cultura de Hallstatt).
Hallstätter See
Comencem pel començament: la postal de les cases que sembla que tinguin els peus a l'aigua.
Tant de postal, que fins els patins de pedals que es lloguen tenen el mateix aire elegant del conjunt.
També hi fa l'aïllament, hem dit. El Hallstätter See (llac Hallstätter) és un eixamplament de les aigües del Traun, un afluent del Danubi, que hi desemboca i en torna a sortir per la banda oposada. El poble es va establir en l'única llenca de terra plana de la riba, sens dubte per aprofitar la proximitat benefactora de l'aigua en les estones que els pobladors no es deixaven l'ànima extraient la sal de l'interior de les muntanyes.
És tan exigua aquesta plana que fins al 1890 a Hallstatt només s'hi podia arribar amb barca des d'un altre punt del llac o per un caminet quasi impracticable, perquè els habitants havien anat ocupant la poca terra plana disponible. La carretera, avui, entra a Hallstatt per un túnel sota la muntanya.
I finalment hi ha tot el món de la sal. Igual que Cardona, aquesta zona estava submergida pel mar, tot just uns 250 milions d'anys enrere. Fins que el mar, faltat de noves aportacions, es va acabar evaporant per complet i a sota, a la terra que havia estat fons marí, va quedar cristal·litzada la sal. Muntanyes senceres de sal.
Durant mil·lennis la sal va ser la gran riquesa, perquè permetia allargar considerablement la conservació del menjar. I la zona de Hallstatt és una de les explotacions de sal més antigues del món. Es té constància d'aquesta explotació quasi ininterrompuda a partir de l'any 3000 aC, tot i que va ser especialment activa en el primer mil·lenni aC. En un espai exigu entre la muntanya i el llac, doncs, els habitatges i les civilitzacions s'han anat succeint, fins a configurar aquesta població pintoresca d'ara.
Pintoresca i estreta. Hi ha gairebé un sol carrer que recorre el lloc de cap a cap.
Avui en dia Hallstatt són els cafès, elegants i acollidors;
les botigues de qui sap què, les botigues de tot, de qualsevol cosa que sigui acolorida i vistosa i si pot ser perfectament inútil;
les plantes enfilades per les cases i les flors que es baden amb tots els colors a les baranes dels balcons,
i els racons, sobretot els racons de les cases i els carrers de Hallstatt.
Marktplatz
Seguint el carrer, qualsevol carrer com qui diu, s'arriba a la Marktplatz ('plaça del Mercat'), que és el cor de Hallstatt. Almenys, del Hallstatt turístic, perquè s'hi succeeixen les terrasses de bars i restaurants i els hotels.
Al centre de la plaça hi ha una estàtua de la Santíssima Trinitat que sembla dividir la plaça en dues meitats, seguint el pendent del paviment.
Que ha de ser profunda, la fe dels hallstattencs, tenint en compte que el 1750, tot just sis anys després d'erigir-hi l'estàtua, el foc va devastar la plaça. Més de trenta edificis van ser reduïts a runa i cendra i quatre persones hi van morir. Es va reconstruir la plaça i, paradoxalment, l'estàtua de la Santíssima Trinitat va s'hi va quedar per poder continuar la seva tasca de protecció de l'indret.
Dos-cents setanta anys més tard, qui podria imaginar-se aquell foc devastador davant l'estàtua impassible?
Església Evangèlica
No gaire enllà de la Marktplatz hi ha l'església Evangèlica (l'Evangelische Pfarrkirche), que té com a campanar la punta tan característica que sobresurt del paisatge de Hallstatt. L'skyline hallstattià, vaja.
És una església del 1863, que en importància per al paisatge guanya per golejada l'església Catòlica enfilada al vessant (la Katholische Pfarrkirche), molt més antiga.
Ara, la visita a l'interior de l'església Evangèlica es resol amb un entrar i sortir.
Evidentment, també formen part del paisatge de Hallstatt els cignes. Per exemple, la família estàndard de parella i dos fills que veiem remuntar el llit de pedres gastades d'un dels riuets que porten al llac.
L'evolució va preveure que els peus com pales ajudarien els cignes a desplaçar-se fàcilment a l'aigua; d'aquí la imatge clàssica dels cignes movent-se amb una esplèndida immobilitat de coll llarg pels estanys mentre les potes, submergides, ballen frenètiques. En canvi, aquestes mateixes membranes entre dits els fan relliscar sense parar sobre la pedra gastada i molla que porta al Hallstätter See. Però ells es tornen a aixecar tossuts després de cada relliscada, empenyen amb el bec els petits maldestres i continuen riuet amunt sense deixar de menjucar per aquí per allà...
I, arribats a l'extrem, ja només queda tornar cap amunt altra vegada, entre cases de conte.
Però sempre queden darrere coses per veure. A les hores que hi som, el Welterbermuseum Hallstatt (museu del Patrimoni Mundial de Hallstatt) ja està tancat. Recull la història del lloc amb les peces trobades des del Neolític, lligades a l'explotació de la sal. (Per les imatges, un museu una mica com eren fa un temps.)
I, encara més lligat a la sal, s'hi pot visitar una autèntica mina de sal adaptada al turisme, sorprenentment divertida. L'empresa que la gestiona (Salzwelten), gestiona dues mines més: Salzburg (Hallein, en realitat) i Altausee. L'explotació que n'han fet és molt similar en totes tres, amb els vestits blancs de protecció, un trenet d'entrada, un tobogan per salvar desnivells i un recorregut a peu amb guia aproximadament per 1 km de galeries.
De fet, les mines de Hallstatt, Hallein i Altausee són tres boques diferents cap a un mateix tresor blanc: cap al 500 aC, quan les galeries de Hallstatt ja eren molt profundes, l'explotació es va traslladar a Hallein i, des del 1595 fins ara, de Hallein a Ebensee. I, com que nosaltres havíem decidit visitar la mina de sal de Hallein, ens abstenim de treure el nas a les profunditats de Hallstatt. (Trobareu en aquest apunt les nostres fotos i impressions de la mina de sal de Hallein.)
Hallstatt és punt de visita obligat, fins i tot si ens quedem només a la superfície. Hi ha la massificació turística, això sí. Ara, en les hores de tarda tirant a vespre que visitem Hallstatt, no ens fa la impressió d'estar especialment atapeït.
De tota manera, si us horroritzen les aglomeracions o si esteu més aviat lluny (posem a la Xina), no us preocupeu: com ja hem dit al principi, des del 2012 hi ha una rèplica de Hallstatt a la ciutat xinesa de Huizhou, a càrrec d'una empresa minera. La rèplica es va començar a fer a la brava i finalment va aconseguir el vistiplau del Hallstatt original, que hi va veure una bona possibilitat de promoció.
Però, com en els cignes de debò i els cignes dels patins, l'original és l'original.
(Textos complementaris: Hallein [mina de sal, poblat celta])
ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada