Salzburg (sopar concert) [Àustria]

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG

Dia 11: Sankt Wolfgang, Saint Gilgen, Salzburg

• Tarda: Sankt Gilgen - Salzburg || Desplaçament amb cotxe: 29 min, 28,2 km
• Vespre: Salzburg (sopar concert)
• Cost: 74 € (59 € fins a 14 anys i estudiants fins a 26 anys)

Abadia de Sankt Peter (Baroksaal, sopar concert), Kapitelplaz

Salzburg presumeix de Mozart, de la magnificència passada dels prínceps arquebisbes i de tenir en l'abadia de Sankt Peter el restaurant que potser és el més antic del món. No està malament, per tant, començar a conèixer Salzburg amb un sopar concert organitzat en aquest restaurant. Amb els músics vestits d'època, instruments d'època i receptes gastronòmiques vagament d'època, en una sala barroca il·luminada només amb espelmes. 

A Salzburg se'n fan uns quants d'aquests sopars concert, molt apreciats pels turistes (que això som) i, òbviament, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart. Nosaltres ens vam decantar per aquest sopar concert de l'abadia de Sankt Peter (anomenat Mozart Dinner Concert) i pel de la fortalesa de Hohensalzburg (vegeu l'apunt Salzburg (1)); però també se'n fan al palau de Mirabell i en altres espais.

Aquí ens situem, en una simulació amablement edulcorada, al 1790 —un any abans de la mort de Mozart. Som a l'abadia de Sankt Peter. La trobareu a tocar de l'estació d'on parteix el funicular cap a la fortalesa de Hohensalzburg (i més val que no feu cas del que digui el Google maps).

Fundada el 696, aquesta abadia és un dels monestirs més antics de tota l'àrea germànica. L'edifici actual data del 1130, i el restaurant que acull, el Sankt Peter Siftskulinarium (restaurant de l'abadia de Sant Pere), està documentat el 803. I, com que ha continuat funcionant com a restaurant des de llavors, se'l té pel restaurant més antic d'Europa. I potser del món.

El sopar concert té lloc a l'interior de la Barocksaal, on se sap que hi van tocar, segles enrere, Mozart mateix i el seu pare, i també Haydn. És el lloc on el 1783 s'hi va estrenar la Gran missa en do menor de Mozart (amb la seva dona, Constanze, com a primera soprano), que havia de servir per fer una presentació lluïda de l'esposa davant de Salzburg i, sobretot, davant d'una família enormement reticent a aquest matrimoni. A aquest i a l'intent anterior de Mozart de casar-se amb la germana gran de Constanze, Aloysa, perquè sembla que els Mozart els problemes els tenien amb la família Weber al complet.

Situem-nos. Sopar concert vol dir, en aquest cas, que es van alternant les actuacions musicals i els plats en un mateix espai: la Barocksaal, amb llum d'espelma pertot, decoracions florals a les parets i el sostre de color clar i alguns frescos de tema religiós.

El programa del concert inclou només peces de Mozart, extretes de Don Giovanni, Les noces de Fígaro, Petita serenata nocturna i La flauta màgica, i interpretades per un quintet de corda, una soprano i un tenor. I que hi hagi molts turistes no vol dir en cap cas que la qualitat musical no sigui notable.

Detall del tenor i d'un dels dos violins que l'acompanyen. 

A dintre, apagades les poques bombetes que hi ha, són les espelmes les que dibuixen retalls de llum i ombres. A fora, darrere les finestres altes dels palaus, el vespre va avançant pels carrers empedrats del centre de Salzburg.

És evident que entre la música, els plats i l'escenari, el bon humor és inevitable. Diguem que t'ataquen el sentit del plaer per tots els flancs alhora...

Però llavors, enmig d'aquest plaer tranquil, la cosa pot complicar-se. Pot ser perfectament que tu ja hagis acabat els plats i estiguis mirant-te l'actuació amb un somriure somiador, i just llavors el tenor deixi l'escenari i vingui a buscar-te.

"Jo?", diu el fill petit. "Per què jo? Què he de fer?" 

Et tranquil·litzen. "Mira, noi, calma. Necessitem algú que ens dirigeixi l'orquestra, entens. I tu saps com dirigir una orquestra, oi? Això ens han dit."

T'instrueixen.

I arrenca la segona actuació.

Acabat el tràngol, el tenor torna a prendre la paraula. "Aquest convidat ens ha enganyat", assevera. "És evident que, en realitat, és un professional." I és com un professional que el fa saludar. És cert, de fet, que se n'ha sortit brillantment i que d'estudis de música n'hi havia. I en el sector adult dels Naivenir es barregen l'orgull, la sensació d'haver trobat recompensa a la inversió i l'alleujament de no haver hagut de sortir —amb molt menys bagatge musical a sobre i menys glamour— a l'escenari...

Es reprèn la cosa del tot professional. A fora s'ha fet completament fosc. Fa molts anys que en Wolfgang Amadeus ja no toca a la Barocksaal i molts anys que la Constanze no hi pot cantar. Però la seva música omple encara l'abadia de Sant Pere, sector restaurant, exactament amb la mateixa vitalitat de dos-cents trenta anys enrere. Els humans morim, el que hem fet (de vegades) ens sobreviu.

Ja només falta que els músics saludin i acceptin els aplaudiments de recompensa a la seva bona musica i el seu bon humor. Potser també ells, avui, enfundats en les casaques i els farbalans, s'han tornat a sentir Wolfgang, Constanze, Leopold. O, senzillament, professionals honestos que donen vida a la memòria.

A fora és de nit. Salzburg (aquest Salzburg una mica artificial, és clar) té un encant indescriptible. Altres grups surten de concerts similars. Se senten veus i passos i algú que cantusseja encara un passatge musical. 

I, molt per sobre de la Kapitelplatz i els escacs gegants que la decoren, brilla espectral la Hohensalzburg (la fortalesa dels prínceps arquebisbes) i la via del funicular que hi porta. Molts anys després que l'últim príncep arquebisbe, Colloredo (l'arxienemic de Mozart, precisament), fugís de les tropes de Napoleó, la seva fortalesa encara sembla que vigili, fèrria i severa com sempre, les vides avui molt més relaxades de salzburguesos i salzburgueses.

(Textos complementaris: Salzburg (1), Salzburg (2))

ITINERARI: BAVIERA I SALZBURG