Prades (observació astronòmica)

ITINERARI: MUNTANYES DE PRADES

Dia 2: Escaladei, Siurana, Prades (observació astronòmica)

• Vespre: Siurana - Prades || Desplaçament amb cotxe: 38 min, 27,8 km
• Cost observatori (+sopar dia 1): 60 € per persona (o 90 €, segons el menú)

Prades (Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, mirador de Sant Roc)

Aquesta història comença de nit al ras, estirats en gandules i passant fred. És a l'abril però, de manera més aviat inversemblant, estem a 3 ºC, i la immobilitat tampoc ajuda gaire a entrar en calor. El món és fosc com una gola de llop, per més que hi hagi lluna i que el cel estigui infinitament puntejat d'estrelles. La guia explica els mites que amaguen els noms de les constel·lacions, el guia les va assenyalant amb un punter làser d'abast sorprenent. Els cotxes estan aparcats uns metres enllà, darrere una tanca, i els motors es van refredant ràpidament. Estem en un altiplà molt a la vora de Prades, a tocar d'una ermita elemental i minúscula que no veiem, però podríem ser una roca perduda per l'espai —i en realitat això és el que som.

Al final de les explicacions ens aixequem per anar mirant la Lluna des dels dos grans telescopis que els organitzadors han transportat i han fixat a terra, en els punts ja preparats. El més jove dels integrants dels Viatges de Naivenir capta amb el mòbil la imatge que ofereixen els telescopis: mig satèl·lit amb una tirallonga de cràters que parlen de qui sap els impactes des que (diuen) es va separar de la Terra. 

Prades destaca, entre moltes altres coses, per un cel fosc. Ben negre. I què?, direu. Doncs que molt poques poblacions europees ho poden dir, perquè totes tenen un núvol de llum a sobre seu. A més, el cel fosc de Prades està certificat per la Starlight Foundation com a destinació turística ideal per fer-hi observacions astronòmiques. Qui va promoure la certificació és el Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, que és on us heu d'adreçar si voleu fer cursos, tallers i observacions com aquesta.

La història d'aquest parc astronòmic comença el 2014, quan una parella d'aficionats a l'astronomia van instal·lar a Prades el seu observatori particular, atrets per la puresa del cel, i van acabar aconseguint el suport de l'Ajuntament i la complicitat dels veïns. (Esperançador, per cert, descobrir que queda algun ajuntament a Catalunya capaç de veure futur en la cultura.)

El mirador de Sant Roc, que és l'espai que serveix d'observatori de nit, és una esplanada situada al costat de l'ermita de Sant Roc. I l'ermita (vista per davant i de dia), és avara de finestres i sense campanar ni creu que la identifiqui. Ttot just un quadrat amb un triangle per teulada i un ull a sobre la porta.

Però deixem l'observació del cel i anem al principi. La part astronòmica del paquet comença a la seu del Parc Astronòmic de Prades, que és un edifici situat als afores del poble. Allà hi ha dues activitats:

• Una pel·lícula sobre l'univers, que mirem des de l'interior d'una cúpula entatxonada entre el terra i el sostre d'una de les plantes de l'edifici. Estirats en coixins, veiem succeir-se sobre nostre cúmuls de galàxies, forats negres i cinturons de satèl·lits, mentre la veu en off del documental va xerrotejant.

• Una conferència amb fotos astronòmiques espectaculars, que mirem més convencionalment asseguts en cadires. Són fotos fetes per ells mateixos des de les muntanyes de Prades i també en un viatge astronòmic a Nigèria. Ciència, art i passió.

Aquí queda una estona per sopar, que podria ser en el restaurant Arrels inclòs en el paquet sopar + observació si no fos que aquest sopar ja el vam fer el primer dia, per qüestions lingüisticoestratègiques (vegeu l'apunt). I, després del sopar (l'hagueu fet on l'hagueu fet), arrenca l'activitat d'observació directa del cel fosc de Prades que explicàvem al començament: estirats al ras en gandules, al mirador de Sant Roc.

El mirador queda a una certa distància del poble, en una mica d'altiplà. No és gaire lluny, però anant-hi s'entén perfectament que Starlight hagi certificat Prades com un cel fosc: no es veu absolutament res allà on mor la llum dels fars del cotxe. Per sort és un camí bastant recte i els guies ens indiquen amb llanternes on és el punt d'arribada i on hem d'aparcar. 

La nit és molt i molt freda. Al cel es barregen la ciència i la mitologia (potser massa mitologia i massa poca ciència). I a poc a poc ens amara la sensació una mica estremidora d'abocar-nos a l'espai sideral des d'un balcó minúscul, aquest cul de món perdut però bellíssim que és la nostra Terra.

(Textos complementaris: Escaladei, Siurana; Prades)

ITINERARI: MUNTANYES DE PRADES